El dispositiu d’allotjament d’emergència de Barcelona com a instrument d’atenció al sensellarisme davant de la crisi sanitària de la covid-19

Aquest article descriu la posada en funcionament, en poc més de tres setmanes, d’un dispositiu d’acollida i confinament per a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El dispositiu tenia la missió de garantir el dret a complir el confinament estricte imposat per les autoritats sanitàries i de protecció civil a totes les persones que es trobaven en aquells moments dormint als carrers de la ciutat.

Català

Canvis i adaptació assistencial del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus davant la pandèmia per la covid-19

En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals.

Català

La reinserció es troba en un mateix: trets d’una política penitenciària individualista basada en principis religiosos

L’objectiu d’aquest article és acostar-nos a les nocions que es tenen sobre educació en un centre penitenciari d’homes, ja que ens sembla que, com que és un pilar de l’anomenada reinserció social, ens proporciona elements per comprendre com es concep a la població penitenciària, què s’espera d’ells en el procés de reinserció i què s’entén per reinserció. Ens recolzem en el treball de camp del 2019, dut a terme amb homes privats de la llibertat al Centro de Ejecución de Sanciones Penales Varonil Oriente de la Ciutat de Mèxic, és a dir, són persones en procés de prealliberament.

Català

L’exercici del rol parental als centres penitenciaris de Catalunya. L’experiència Grup de Gestió d’Educació i Responsabilitat Parental al centre penitenciari Brians 2

Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte.

Català

Per què la intel·ligència artificial transformarà els serveis socials

Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals.

Català

La intervenció educativa amb adolescents en conflicte amb la llei en medi obert. La part invisible de l’educació judicial a València

Amb aquest article hem indagat en la realitat de les persones adolescents en conflicte amb la llei, així com en la feina que han implementat des del medi obert els equips professionals que treballen amb aquest col·lectiu des d’ajuntaments o mancomunitats de la província de València.

Català

El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu

La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu.

Català

Programa NIU: una experiència d’intervenció conjunta entre els serveis socials bàsics i els serveis de salut de Granollers

El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.

Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.

Català

El rol del treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions (XSMiA) de Girona

A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals.

Català

Aplicació de les metodologies del Treball Social en l’àmbit de l’educació. El Programa UniverDI: una formació universitària per a joves amb discapacitat intel·lectual

En l’àmbit educatiu, el Treball Social s’ha caracteritzat per una absència inconcebible de la seva figura professional o, en alguns casos, per la seva escassa participació. Resulta inqüestionable debatre que la presència del Treball Social en els sistemes educatius no aportaria múltiples beneficis als diferents agents implicats de la comunitat educativa (alumnat, familiars, professorat, personal administratiu i de serveis, institució, comunitat o administracions públiques amb les quals es relaciona).

Català

Pàgines