Volem entendre quines són les bases materials, epistemològiques i fenomenològiques del treball social. Per això aquest treball se centra en la idea de recrear la genealogia política que ens permeti crear una topografia contemporània de les relacions d’ajuda. Més enllà d’això, l’article aborda la idea d’una lectura actual del treball social en les claus de Michel Foucault: genealogia, poder, governamentalitat o biopolítica, dins del complex marc del treball social, la seva ètica i aspiració com a part de les formes de representació de la justícia social.
Aquest estudi parteix del paper que desenvolupen les treballadores socials en la intervenció en situacions de dol, des del punt de vista físic, psicosocial i espiritual, mitjançant tècniques i habilitats que potencien les seves funcions dins d’aquest àmbit. Per fer-ho, s’ha efectuat una revisió sistemàtica amb la finalitat d’esbrinar si les intervencions han estat prou investigades i establir així si hi ha una producció científica considerable sobre la matèria.
La il·lusió de qualsevol persona és poder treballar en el camp en el qual s’ha format. Encara que a la professió del treball social hi hagi un fort vincle vocacional, la realitat no és diferent. A l’hora d’enfrontar-se al món laboral, els treballadors i les treballadores socials a Espanya sempre han tingut la disjuntiva de preparar oposicions per a les administracions públiques o bé buscar ocupació en organitzacions del tercer sector o en empreses o, en temps més recents, l’exercici lliure.
La secció de l’entrevista, recentment recuperada a l’RTS, té com a objectiu conèixer i conversar amb una persona rellevant del món de l’acció social. En aquest número, tenim l’honor de presentar-vos l’entrevista amb Teresa Zamanillo Peral, treballadora social, doctora en Polítiques i Sociologia i catedràtica emèrita de Treball Social de la Universitat Complutense de Madrid. Teresa Zamanillo és una referent del treball social a Espanya i una persona sàvia i carismàtica que es manté activa en totes les esferes.
L’objectiu d’aquest article és explorar idees sobre les oportunitats, els avantatges i els beneficis (“OAB”) experimentats en utilitzar la metodologia d’intervisió per part de professionals d’intervenció social que treballen a Catalunya. Es va dur a terme una anàlisi de contingut categorial en termes d’OAB, basada en entrevistes semiestructurades a sis professionals de la intervenció social, participants en sessions contínues d’intervisió.
El llibre que ha publicat el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya sobre les escoles de treball social a Catalunya (novembre 2023) és, deixeu-m’ho dir, una autèntica joia.
Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.
El poder forma part consubstancial del treball social en la mesura que implica l’entramat de relacions socials que produeix la intervenció social. Partint de l’enfocament que proposa Foucault, aquí s’aborda específicament el poder de la professió de treball social i com s’incardina en la pràctica quotidiana. El fil conductor és el binomi saber-poder que, en termes professionals, es llegeix com a disciplina - exercici de la professió. A partir d’això, s’analitzen cinc dimensions en què poden donar-se manifestacions de poder del treball social i que caldria saber gestionar.
L’article planteja algunes consideracions sobre la metodologia del treball social. Proposa unes modalitats o classificació del treball social de grup, relacionada amb els objectius genèrics de la intervenció i vinculada a l’abordatge tècnic de cada modalitat. Es plantegen els criteris indispensables per organitzar un grup, i es descriuen els fenòmens més característics de les etapes del procés grupal relacionades amb els objectius específics de cada experiència.
Amb aquest article faig un recorregut pel que ha estat per a mi el fet de ser i fer de supervisora des del treball social com a autònoma i en l’exercici lliure de la professió en els darrers 20 anys.
