L’acompanyament i l’orientació individual són una eina bàsica per generar canvis i potenciar el progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura de familiars amb demència, ja que permet incidir en aspectes quotidians, orientar en contextos naturals i fer costat a la persona cuidadora en el procés, ajudant a comprendre’l i a generar els canvis de perspectiva necessaris per conviure amb la malaltia. Aquesta línia de treball es troba més enllà del diagnòstic i tractament, ja que tracta de compassar l’afrontament
La Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Associació Balear de la Malaltia d’Andrade (ABEA), ha dut a terme un projecte d’innovació docent en una de les assignatures de treball social de grups, emmarcat en el 17è ODS. L’objectiu principal va ser sensibilitzar les futures professionals el treball social davant la situació en la qual es troben les persones afectades per la malaltia d’Andrade i les seves famílies.
En el present article, es pretén analitzar l’impacte que ha tingut en la configuració del sistema sanitari argentí el model econòmic implementat en cada moment històric d’aquest país. Poder considerar aquesta dimensió des del treball social li aporta complexitat al nostre abordatge i ens permet comprendre quines són les conseqüències concretes sobre la població amb la qual treballem de les diferents polítiques sanitàries que executa un govern a partir del pressupost que els assigna. Això es relaciona amb l’accés al dret a la salut, pel qual les treballadores socials em de bregar.
El present escrit il·lustra el procés d’investigació desenvolupat en el context d’acompanyament a familiars víctimes de desaparició forçada en una zona d’alta conflictivitat a Colòmbia.
El treball social, des dels seus orígens, planteja accions per modificar una situació que, en funció de diversos criteris, es jutja com a indesitjable. El seu creixement i legitimació han estat basats fonamentalment en la resposta a situacions de necessitat que han anat emergint a la llum de l’evolució en els models d’organització social.
L’aportació del treball social en l’àmbit de salut permet tenir present, des del sistema sanitari, els factors socials que interfereixen o poden interferir en el procés de salut-malaltia. Conscients de la seva transcendència, destaquem la importància de disposar d’una eina eficaç que en faciliti la detecció i identificació, de forma sistematitzada i compartida als diferents sistemes de salut de Catalunya.
Actualment, la noció més hegemònica d’innovació es caracteritza por un canvi tecnològic, acoblat a l’emergència de nous productes. Aquest reduccionisme pot ser refutat d’entrada amb la teoria del desenvolupament econòmic de Schumpeter (1912), en què la seva idea de destrucció creativa dona lloc a una innovació de processos i organitzacions.
L’autor, que ha participat com a consultor independent en el món dels serveis socials, presenta una reflexió a partir de la reelaboració i el desenvolupament d’aportacions anteriors, així com la revisió d’algunes referències bibliogràfiques recents.
En aquest article presentem l’experiència d’innovació docent en la formació de treballadores i treballadors socials a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 2009-2010, moment en el qual s’implementa el Grau en Treball Social en un context de canvi a la universitat per la implementació del Pla Bolonya i l’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest procés de canvi actua com a propulsor per a la creació d’un grup de docents que reflexionen sobre la relació ensenyament-aprenentatge.
Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.
