Amb aquest article es posa en context la situació de les persones grans i persones grans amb Alzheimer juntament amb les característiques generals que presenten i diferents recerques que busquen millorar-ne el benestar. Es fa una revisió que exposa la situació de com la tecnologia pot afavorir l’estat d’ànim en la vellesa, introduint diferents recerques i projectes socials innovadors, posant l’accent en la intervenció social a través de la intel·ligència artificial.
Malgrat que pensar en la mort en infants i adolescents és un esforç ingrat, la possibilitat d’acompanyament al final de la vida en la infància és l’objectiu de les cures pal·liatives pediàtriques. L’atenció pal·liativa pediàtrica es configura com l’especialitat que dona resposta a malalties sense opció curativa. De manera multidisciplinària s’està posant en marxa la xarxa d’atenció pal·liativa pediàtrica integral (XAPPI) a Catalunya per donar resposta, amb un model biopsicosocial i espiritual, a pacients i famílies que fan front a patologies sense tractament possible.
Aquest article es proposa descriure i analitzar un procés de recerca formativa que es va dur a terme en l’assignatura de Disseny Etnogràfic. Aquest va presentar importants desafiaments i oportunitats a causa de la impossibilitat de fer treball de camp presencial per la pandèmia per la COVID-19. Per tant, es va fer treball de camp online.
En un text d’índole teòrica, es reflexiona respecte a la relació entre la base de coneixement, la identitat i l’alienació professional. Si bé remet a una temàtica clàssica en treball social, no és per això menys rellevant en el context actual. Si la base de coneixement és condició necessària per definir el camp i l’autonomia professional, resulta preocupant quan encara es percep la falta de claredat en la definició de la matèria teòrica substantiva d’interès professional.
La presència del cos a l’aula universitària ens fa reflexionar sobre la seva agencialitat en el procés educatiu. Les imatges creades pels alumnes a través dels seus cossos poden aconseguir el grau de coneixement en la formació acadèmica? En el cas del grau en Treball Social, aquesta qüestió reverteix en una correspondència òptima entre la teoria i la pràctica.
L’acompanyament i l’orientació individual són una eina bàsica per generar canvis i potenciar el progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura de familiars amb demència, ja que permet incidir en aspectes quotidians, orientar en contextos naturals i fer costat a la persona cuidadora en el procés, ajudant a comprendre’l i a generar els canvis de perspectiva necessaris per conviure amb la malaltia. Aquesta línia de treball es troba més enllà del diagnòstic i tractament, ja que tracta de compassar l’afrontament
La Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Associació Balear de la Malaltia d’Andrade (ABEA), ha dut a terme un projecte d’innovació docent en una de les assignatures de treball social de grups, emmarcat en el 17è ODS. L’objectiu principal va ser sensibilitzar les futures professionals el treball social davant la situació en la qual es troben les persones afectades per la malaltia d’Andrade i les seves famílies.
En el present article, es pretén analitzar l’impacte que ha tingut en la configuració del sistema sanitari argentí el model econòmic implementat en cada moment històric d’aquest país. Poder considerar aquesta dimensió des del treball social li aporta complexitat al nostre abordatge i ens permet comprendre quines són les conseqüències concretes sobre la població amb la qual treballem de les diferents polítiques sanitàries que executa un govern a partir del pressupost que els assigna. Això es relaciona amb l’accés al dret a la salut, pel qual les treballadores socials em de bregar.
El present escrit il·lustra el procés d’investigació desenvolupat en el context d’acompanyament a familiars víctimes de desaparició forçada en una zona d’alta conflictivitat a Colòmbia.
