Canvis i adaptació assistencial del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus davant la pandèmia per la covid-19

Antoni
Llort Suárez
Inicials: 
A.
ORCID: 
0000-0002-9754-7453
Tre
Borràs Cabacés
Inicials: 
T.
ORCID: 
0000-0002-4052-0938
  DOI: https://doi.org/10.32061/ RTS2021.221.03
Resum

En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals. Per tal de poder dur a terme aquest estudi, es van reconvertir els itineraris truncats de pràctiques d’onze estudiants per tal d’habilitar-los com a enquestadors i formar part de l’equip del disseny dels qüestionaris del treball de camp. L’equip del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus també va posar en marxa un dispositiu telefònic de suport emocional per a tots els treballadors de l’hospital, sobretot pensant en aquells que eren a primera línia. Davant la immediatesa que la situació requeria, la poca preparació i experiència en aquest tipus de situacions i un context de pandèmia psicològica, volem destacar, descriure i compartir els elements que han portat al nostre servei a convertir-se en un exemple de resiliència organitzacional, resposta adaptada i ràpida a les necessitats dels nostres pacients, dels propis professionals i dels estudiants en pràctiques amb un enfocament interdisciplinari.

PDF icon Download article (178.07 KB)
Paraules clau:
Pandèmia psicològica per la covid-19, teleassistència, Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, resiliència organitzacional, enfocament interdisciplinari
Per a citar: Llort Suárez, A., Borràs Cabacés, T. (2021). Canvis i adaptació assistencial del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus davant la pandèmia per la covid-19. Revista de Treball Social, 221, 49-68. doi: https://doi.org/10.32061/ RTS2021.221.03.
Referències bibliogràfiques:

Almazán C., Espallargues M., Oliva G. (2002). Dissenys d’estudi en recerca clinicoepidemiològica. Part I: estudis descriptius. Pediatria Catalana, 62, 196-205. Annals de Medicina. http://webs.academia.cat/revistes_elect/view_document.php?tpd=2&i=1490

Andaluz, L., Cid Outeirño, M., Mosquera Vázquez, A. M., Rodríguez Sierra, M., Vázquez Pombo, A., i Vilarumares, M. (2020). Evolución de la intervención social en el ámbito hospitalario en contexto de Covid 19. Experiencia y transformación en el Servicio de Trabajo Social del CHUAC. Servicios Sociales y Política Social. XXXVII (monográfico especial), 169-175. Servicios sociales y política social. https://www.serviciossocialesypoliticasocial.com/evolucion-de-lainterven...

Bedford, J., Enria, D., Giesecke, J., Heymann, D. L., Ihekweazu, C.; Kobinger, G., Clifford Lane, H., Memish, Z, Myoung-don, O. Alpha Sall, A., Schuchat, A., Ungchusak, K., i Wieler, L. H. (2020). COVID-19: towards controlling of a pandemic. The Lancet, 395(10229), 1015-1018. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30673-5

Carinci, F. (2020). Covid-19: Preparedness, decentralisation, and the hunt of patient zero. Editorial. British Medical Journal, 368. https://doi.org/10.1136/bmj.m799

Casas Anguita, J., Repullo Labrador, J. R., i Donado Campos, J. (2003). La encuesta como técnica de investigación. Elaboración de cuestionarios y tratamiento estadístico de los datos (I). Atención Primaria, 31(8), 527-538.

Evangelidou, S. (2020). Imperatives of self-care and idioms of resilience during the covid-19 outbreak: An insight from psychiatric anthropology. Dins S. Evangelidou i A. Martínez-Hernáez (Eds.), RESET: Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 (p.67-69). Publicacions Universitat Rovira i Virgili. http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/download/448/465/1046-1?in...

Garcés Trullenque, E. M. (2010) El trabajo social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 333-352.

García López, R. (2004). Salud mental comunitaria ¿Una tarea interdisciplinar? Cuadernos de Trabajo Social, 17, 273-287. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0404110273A

Linnenluecke, M. K. (2017). Resilience in business and management research: A review of influential publications and a research agenda. International Journal of Management Reviews, 19(1), 4-30.

López, R. E., i Deslauriers, J. P. (2011). La entrevista cualitativa como técnica para la investigación en Trabajo Social. Margen, 61, 1-19. Margen. http://www.margen.org/suscri/margen61/lopez.pdf

Llort, A. (2020). Outsiders: subalternidad inconfinable. Dins S. Evangelidou i A. Martínez-Hernáez (Eds.), RESET: Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 (p.151-153). Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

Matus Sepúlveda, T. (2020). Innovar la innovación: una propuesta para trabajar lo social. Revista de Treball Social, 219, 13-52. https://doi.org/10.32061/RTS2020.219.01

McCoyd, J. L. M., i Schwaber Kerosm, T. (2016). Social Work in health settings: Practice in context. Routledge.

Meneses, J., i Rodríguez, D. (2011). El cuestionario y la entrevista. Editorial UOC.

Pacheco Mangas, J., Palma García M., i Hombrados Mendieta, I. Resiliencia y cultura organizacional de los servicios sociales en la era de la digitalización. Revista Prisma Social, 29, 123-137. https://revistaprismasocial.es/article/view/3603

Reial decret 436/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19. BOE núm. 67 § 3692 (2020).

Román, B. (2013). La importancia de la Ética en los Servicios Sociales. Bioètica & debat, 19(69), 3-6. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6080598

Shanafelt, T., Ripp, J., i Trockel, M. (2020). Understanding and Addressing Sources of Anxiety among Health Care Professionals during the COVID-19 Pandemic. Journal of the American Medical Association, 323(21), 2133-2134. https://doi.org/10.1001/jama.2020.5893

Sub-direcció General de Drogodependències, Agència de Salut Pública de Catalunya, Departament de Salut. (2020). Sistema d’Informació de Drogodependències de Catalunya: Informe anual 2019. Generalitat de Catalunya. Recuperat 8 novembre 2021, de http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/ep...

Sutcliffe, K. M., i Vogus, T. J. (2003). Organizing for Resilience. Dins K. Cameron, J. E. Dutton i R. E. Quinn (Eds.), Positive Organizational Scholarship (p. 94-110). Berrett-Koehler.

Vogus, T. J., i Sutcliffe, K. M. (2007). Organizational resilience: Towards a theory and research agenda. Ponència presentada a IEEE International Conference on Systems, Man and Cybernetics, Mont-real.