El rol del treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions (XSMiA) de Girona

Xavier
Solench Arco
Inicials: 
X.
ORCID: 
0000-0002-1038-0970
Xavier
Casademont Falguera
Inicials: 
X.
ORCID: 
0000-0002-3821-4245
  DOI: 10.32061/RTS2019.217.04
Resum

A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals. La recerca s’estructura en cinc dimensions d’anàlisi: el tipus d’intervencions i les tasques desenvolupades; la representació, el rol i el valor dins dels equips; les dificultats pròpies de la seva incorporació; i finalment els reptes de futur identificats per les professionals. Des d’un punt de vista metodològic, la
informació s’ha obtingut mitjançant l’exploració teòrica, la recerca documental i els discursos dels professionals, adquirits mitjançant l’entrevista semiestructurada. Entre d’altres, la recerca constata que la figura del treball social a la XSMiA està consolidada i gaudeix d’un cert reconeixement, tot i que la indefinició de la professió en l’àmbit sanitari és un element que dificulta la delimitació de les seves funcions i el tipus d’intervencions.

PDF icon Download article (177.69 KB)
Paraules clau:
Treball social, salut mental, treball social clínic, Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona
Per a citar: Solench Arco, X., Casademont Falguera, X. (2019). El rol del treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions (XSMiA) de Girona. Revista de Treball Social, 217, 69-88. doi:10.32061/RTS2019.217.04.
Referències bibliogràfiques:

Aparicio, V. (1980). Análisis de la transformación del Hospital Psiquiátrico de Salt. En González de Chávez (Ed.), La transformación de la asistencia psiquiátrica (p. 553-565). Madrid: Editorial Mayoria.

Aparicio, V. (2019). Salt: una institució qüestionada. Revista de Girona, 313, 63-67.

Capellá, A. (2001). La reforma en Salud Mental en Cataluña: el modelo catalán. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 79, 101-128.

Carballeda, A. J. M. (2012). La intervención del Trabajo Social en el campo de la Salud Mental. Algunos interrogantes y perspectivas. V Xerte, 38. Recuperat de http://www.margen.org/suscri/margen77/carballeda77.pdf

Castells, N., Puigdevall, N., i Reixach, F. (1989). L’Hospital Santa Caterina de Girona. Girona: Diputació de Girona

CatSalut. Servei Català de la Salut (2003). Pla de Serveis Individualitzats (PSI). Quaderns de salut mental 2. Barcelona: Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental.

Col·lectiu de treballadors i treballadores socials de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (2014). Document base: Pla funcional (Document intern de treball inédit). Salt: Institut d’Assistència Sanitària.

Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. (2001). Funcions del Treballador Social al camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental. Recuperat de http://www.tscat.cat/content/funciones-del-trabajador-social-en-el-campo... salud-mental

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (2016). Intervenció de Treball Social en Salut Mental. Actualització del Monogràfic 2: Funcions del Treballador Social en el Camp de la Salut Mental. Barcelona: Grup de Treball de Salut Mental.

Colom, D. (2008). El Trabajo Social Sanitario. Atención primaria y atención especializada. Teoría y práctica. Madrid: Siglo XXI.

Departament de Salut (2006). Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Recuperat de https://consaludmental.org/publicaciones/PlandirectorsaludmentalCataluny...

Diputació de Girona (1984). Memòria-Projecte de la Xarxa Psiquiàtrica de les comarques gironines depenent de la Diputació de Girona. Girona: Diputació de Girona.

Espino, A. (2002). Análisis del estado actual de la reforma psiquiátrica: debilidades y fortalezas. Amenazas y oportunidades. Revista de la Asociación Española Neuropsiquiatría 22(81) 39-61. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4531200

Fernández, X. (1997). La supervisión del trabajo social en salud mental. Revista de Trabajo Social, 145, 48-58.

Garcés, E. (2007). La especificidad del trabajador social en salud mental ¿Un rol reconocido? Trabajo Social y Salud, 56, 309-332.

Garcés, E. (2010). El Trabajo Social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 332-352.

Gil, R. M., i Boadas, J. (1987). El Psiquiàtric de Salt: Cent anys d’història. Girona: Diputació de Girona; Institut d'Assistència Sanitària.

Gil, R. M., Masferrer, M., i Vilà, T. (2019). El model gironí d’assistència psiquiàtrica. Revista de Girona, 313, 58-93.

Gili, M., García, J., i Roca, M. (2014). Crisis económica y salud mental. Informe SESPAS 2014. Gaceta Sanitaria, 28, 104-108. Recuperat de http://www.gacetasanitaria.org/es-crisis-economica-salud-mental-informe-...

Gisbert, C., i Cid, J. (2010). Evaluación en unidades de rehabilitación hospitalaria: un balance entre síntomas, funcionalismo, necesidades, expectativas y soporte comunitario. En M. Vargas i R. Touriño (Eds.), Evaluación en Rehabilitación psicosocial (p. 213-231). Valladolid: FEARP.

Gisbert, C., i Cid, J. (2012). Salud Mental Comunitaria: El Modelo de Girona. Cuadernos de Psiquiatría Comunitaria, 11(1).

González, D. (2008). La Fageda, història d’una bogeria. Barcelona: La Magrana.

Institut d’Assistència Sanitària (1992). Memòria 87-92: Xarxa de Salut Mental. Girona: Diputació de Girona.

Ituarte, A. (1982). Procedimiento y proceso en Trabajo Social Clínico. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Sociales.

Ituarte, A. (1994). El papel del trabajador social en el campo sanitario. Trabajo Social y Salud, 20, 275-290.

Kalseth, J., i Magnussen, J. (2013). The REFINEMENT decision support toolkit for imporoving the financing of mental health care. The manual. Recuperat de http://www.refinementproject.eu/APPENDIX_REFINEMENT_Decision_Support_T

Mauri, D., i Rotelli, F. (1987). Desinstitucionalización, otra vía. La reforma psiquiátrica italiana en el contexto de Europa Occidental y de los países avanzados. Revista de Asociación de Neuropsiquiatría, 7(21).

Méndez, R., Wraage, D., i Costa, A. M. (2012). Trabajo Social en el campo de la salud mental. La discusión sobre el diagnostico. Prospectiva: Revista de Trabajo Social e Intervención Social, 17(1), 407-435.

Miranda, X. (2017). Treball social en salut mental a Catalunya: una anàlisi de la disciplina a partir dels discursos professionals (Tesi doctoral). Universitat de Lleida, Lleida.

Pelegrí, X. (2015). Repensant la política de serveis socials per a un canvi d’època. Revista de Pedagogia i Treball Social. Revista de ciències socials aplicades, 4(1), 52-73.

Richmond, M. (1993). El caso social individual (3a ed.). Buenos Aires: Editorial Humanitas.

Richmond, M. (2005). Diagnóstico Social. Madrid: Siglo XXI.

Rotelli, F., Leonardis, O., i Mauri, D. (1987). Desinstitucionalización: otra vía (la reforma psiquiátrica italiana en el contexto de la Europa Occidental y de los “países avanzados”). Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 7(21), 165-187. Recuperat de http://www.confbasaglia.org/wp-content/uploads/2018/02/F.-Rotelli-O.-De-...

Sambola, A. (2019). El manicomi de Salt. Revista de Girona, 313, 60-62.

Ureña, A. (2006). L'especialitat: un requeriment per al Treball Social en Salut Mental. Revista de Treball Social, 178, 35-41.

Ureña, A. (2010). La salud mental del Trabajo Social en Cataluña. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 353-360.

Vallhonrat, A. C., Pérez, M. F. M., i Aguado, J. M. (2012). Los centros de salud mental en la XSM-IAS de Girona. Cuadernos de Psiquiatría comunitaria, 11(1), 23-40.