El llibre que es presenta a continuació és el magnífic resultat de la col·laboració hispanolusitana de tres docents de l’Àrea de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Salamanca, la Universitat de Murcia i de l’Iscte - Institut Universitari de Lisboa.
El relat autobiogràfic de l’Oficina de Maranyosa núm. 12, d’Alba Pirla, ens ofereix una capbussada en el seu dia a dia i en el del seu equip de serveis socials des del seu alter ego més pinxo (“polculero”, segons la mateixa autora): batejada com a #mimisma, nascuda a les xarxes socials l’estiu del 2019, té la forma d’un diari molt divertit i fins i tot amb algun punt histriònic, que s’agraeix davant de tanta formalitat i correcció política, a cavall entre la vida personal i la professional.
Valgui iniciar la ressenya expressant el meu reconeixement a les coordinadores d’aquest llibre, María Virginia Matulič Domandzič i Núria Fustier García, membres de la Unitat de Formació i Recerca de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, amb una llarga trajectòria investigadora i docent en l’àmbit del sensellarisme i del treball social. Dos referents que no deixen d’aportar coneixement a la pràctica professional i acadèmica, amb qui he tingut el plaer de compartir congressos, cafès i profundes reflexions.
Recordo exactament el moment en què, en una de les múltiples consultes a les xarxes socials, em va aparèixer aquest llibre i vaig sentir l’impuls immediat de comprar-lo. El primer que em cridà l’atenció va ser la portada: “El arte del Trabajo Social” i la seva extraordinària enquadernació en tapa dura. Un llibre sobre treball social, il·lustrat i amb un títol més que suggeridor.
“Una infància infeliç no determina la vida” (Cyrulnik, 2001). Davant d’aquesta afirmació es planteja la importància de reflexionar sobre els infants que han patit situacions traumàtiques (maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals i/o situacions de negligència), i la necessitat de reconeixement i reparació per part dels adults envers el mal ocasionat als fills i les filles.
L’autora de Violència masclista: Una guia per a intervindre-hi, Encarna Canet Benavent, és treballadora social i professora contractada doctora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials (Universitat de València).
Quaranta-tres companys i amics del professor de Treball Social de la Universitat Nacional d’Educació a Distància Tomás Fernández García reconstrueixen una part de la seva biografia: professors, científics, professionals, periodistes, escriptors, actors, cantants i polítics fan un recorregut per una vida plena d’experiències en els espais on ha aportat els seus coneixements, idees i projectes, amb l’objectiu de millorar el benestar dels ciutadans en general, però, especialment, dels col·lectius més desfavorits.
Les professionals del treball social actuen amb i per a altres persones, especialment en l’àmbit de la relació d’ajuda, i són el recurs més valuós per promoure el canvi i el benestar social. Els efectes de la pandèmia per covid-19 han incrementat la necessitat de dotar-les de recursos tant externs com interns per respondre a les creixents demandes socials sense desgastar l’eficàcia de les seves intervencions.
Del Burnout al sentido consigue principalmente adentrarnos en la realidad de la intervención social, así como mostrarnos las herramientas para mantenerse en esa tarea aun reconociendo los sinsabores por los que transitan los profesionales de dicha intervención. Un libro lleno de propuestas, de reflexiones, del don de la palabra y de la losa del silencio, de la realidad y de la imaginación, de la soledad y de la importancia de compartir. En definitiva, un libro que da sentido a lo que hacemos para no vernos expuestos a quemarnos en nuestra intervención.
El context juga un paper important en el desenvolupament de les persones i més encara en la primera infància. Encara que en l’atenció precoç (AP) sempre s’ha donat un gran pes a la incidència que produeix l’entorn sobre el desenvolupament infantil, l’exploració primària dels casos considerats socials quedava relegada als professionals d’altres àmbits, que prioritzaven aquelles famílies amb escassos recursos externs com a beneficiàries d’una atenció per part del treballador social.
