Quaranta-tres companys i amics del professor de Treball Social de la Universitat Nacional d’Educació a Distància Tomás Fernández García reconstrueixen una part de la seva biografia: professors, científics, professionals, periodistes, escriptors, actors, cantants i polítics fan un recorregut per una vida plena d’experiències en els espais on ha aportat els seus coneixements, idees i projectes, amb l’objectiu de millorar el benestar dels ciutadans en general, però, especialment, dels col·lectius més desfavorits.
Les professionals del treball social actuen amb i per a altres persones, especialment en l’àmbit de la relació d’ajuda, i són el recurs més valuós per promoure el canvi i el benestar social. Els efectes de la pandèmia per covid-19 han incrementat la necessitat de dotar-les de recursos tant externs com interns per respondre a les creixents demandes socials sense desgastar l’eficàcia de les seves intervencions.
Del Burnout al sentido consigue principalmente adentrarnos en la realidad de la intervención social, así como mostrarnos las herramientas para mantenerse en esa tarea aun reconociendo los sinsabores por los que transitan los profesionales de dicha intervención. Un libro lleno de propuestas, de reflexiones, del don de la palabra y de la losa del silencio, de la realidad y de la imaginación, de la soledad y de la importancia de compartir. En definitiva, un libro que da sentido a lo que hacemos para no vernos expuestos a quemarnos en nuestra intervención.
El context juga un paper important en el desenvolupament de les persones i més encara en la primera infància. Encara que en l’atenció precoç (AP) sempre s’ha donat un gran pes a la incidència que produeix l’entorn sobre el desenvolupament infantil, l’exploració primària dels casos considerats socials quedava relegada als professionals d’altres àmbits, que prioritzaven aquelles famílies amb escassos recursos externs com a beneficiàries d’una atenció per part del treballador social.
El mestre Paulo Freire (2010) situa l’acció-reflexió pedagògica en els fonaments socials, ja que “cap societat s’afirma sense el perfeccionament de la seva cultura, de la ciència, de la recerca, de la tecnologia, de l’ensenyament. I tot això comença amb la preescola” (p. 73). El món contemporani està experimentant la consolidació de la quarta revolució industrial, on la ciència i la tecnologia se situen com a generadors de riquesa i desenvolupament econòmic i, per això, l’escola travessa transformacions cada vegada més accelerades.
Sabem que el treball social és una disciplina jove, amb poc més de 100 anys d’experiència, i es té la creença que només és una disciplina pràctica, experiencial i vivencial. Aquest pensament està lluny de la realitat i ho demostra aquest llibre que avui ressenyem i que s’ha de convertir en manual indispensable per a treballadores socials i estudiants de grau de Treball Social.
Valgui iniciar aquesta ressenya expressant el meu reconeixement a les autores d’aquest llibre. Algunes formen part del Consell Assessor de l’RTS, alguna altra és companya de pràctica professional i totes, sense excepció, han estat i continuen sent referents tant en la meva reflexió com en la meva acció professional. Aquesta sentida proximitat m’ha fet
Aquesta obra gira al voltant de les persones en situació de dependència a l’Estat espanyol, a partir de la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
Aquest article fa una ressenya del llibre anomenat Catorze dones. El treball social a Catalunya (1932-2020), del qual en són autors Violeta Quiroga, Josep Maria Mesquida i Aïda Ballester. Surt d’una recerca en la qual ha participat l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
El llibre que presento ha estat elaborat per Cristina Vidal-Martí, doctora en Psicologia, graduada en Educació Social i, des de fa uns anys, professora associada al departament de MIDE de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquest treball parteix de la seva tesi doctoral, en què analitza el fenomen de la violència exercida per part de les persones grans institucionalitzades cap als professionals.
