Aquest article descriu la posada en funcionament, en poc més de tres setmanes, d’un dispositiu d’acollida i confinament per a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El dispositiu tenia la missió de garantir el dret a complir el confinament estricte imposat per les autoritats sanitàries i de protecció civil a totes les persones que es trobaven en aquells moments dormint als carrers de la ciutat.
Les dades recollides durant la posada en marxa del dispositiu d’allotjament d’emergència permeten analitzar algunes característiques de la població atesa entre el març del 2020 i el juliol del 2021. Es constata que de les persones que van passar pel dispositiu, un 54% no es trobava en situació de carrer abans de la pandèmia, sinó en situacions d’habitatge inadequat o insegur; que un 27% es van quedar al carrer de forma sobrevinguda a causa de la pandèmia; i que un 38% portaven menys de sis mesos sense allotjament.
El funcionament del dispositiu i les característiques de les persones que en van fer ús ens porten a plantejar la necessitat de dissenyar serveis que tinguin en compte la creixent permeabilitat entre les diferents categories ETHOS de sensellarisme i exclusió residencial.
