Aplicació de les metodologies del Treball Social en l’àmbit de l’educació. El Programa UniverDI: una formació universitària per a joves amb discapacitat intel·lectual

Javier
Cortés Moreno
Inicials: 
J.
Eva María
Sotomayor Morales
Inicials: 
E. M.
Resum

En l’àmbit educatiu, el Treball Social s’ha caracteritzat per una absència inconcebible de la seva figura professional o, en alguns casos, per la seva escassa participació. Resulta inqüestionable debatre que la presència del Treball Social en els sistemes educatius no aportaria múltiples beneficis als diferents agents implicats de la comunitat educativa (alumnat, familiars, professorat, personal administratiu i de serveis, institució, comunitat o administracions públiques amb les quals es relaciona).

L’inici del Treball Social i l’origen de les seves funcions en l’àmbit educatiu ha estat molt vinculat a les accions d’integració social de l’alumnat amb necessitats educatives especials, situació que posteriorment es legitimaria quan la professió s’incorpora entre els membres que componen els Equips d’Orientació Educativa. Malgrat aquesta posició estratègica de la professió, que vetlla per la inclusió de la diversitat de tot l’alumnat, la veritat és que encara són visibles les incalculables situacions de desavantatge que experimenta l’alumnat amb discapacitat.

Aquest article presenta el Programa UniverDI de la Universitat de Jaén, una experiència de formació universitària, en competències sociolaborals, per a joves amb discapacitat intel·lectual, que està dirigida per professionals del Treball Social. De la mateixa manera, es comparteix la pràctica professional en aquest àmbit educatiu, que s’ha caracteritzat per la incorporació i l’aplicació de les metodologies pròpies del Treball Social, en combinació amb les tècniques pedagògiques, els models d’atenció a la diversitat i les estratègies per fomentar una educació inclusiva.

PDF icon Download article (234.51 KB)
Paraules clau:
Treball Social, educació, universitat, discapacitat intel·lectual.
Per a citar: Cortés Moreno, J., Sotomayor Morales, E. M. (2019). Aplicació de les metodologies del Treball Social en l’àmbit de l’educació. El Programa UniverDI: una formació universitària per a joves amb discapacitat intel·lectual. Revista de Treball Social, 216, 121-136. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2019.216.07.
Referències bibliogràfiques:

AASWG. (2006). Estándares para la práctica del Trabajo Social con Grupos. Recuperado de http://www.aaswg.org/files/Standards-Spanish.pdf

Bronfenbrenner, U. (1992). Ecological systems theory. En R. Vasta (Ed.), Six theories of child development: Revised formulations and corrent issues (p. 187-249). Londres: Jessica Kingsley.

Consejo General de Trabajadores Sociales. (2019). La profesión, ámbitos y funciones: ámbitos de desempeño del Trabajo Social. Recuperado de https://www.cgtrabajosocial.es/

Federación Internacional de Trabajadores Sociales. (2014). Definición de Trabajo Social. Recuperado de https://www.ifsw.org/

Fernández, D. (rel.) (2009). El trabajo social en el sistema educativo. Madrid: Consejo General de Trabajo Social.

Fernández, T. y Ponce de León, L. (2011). Trabajo Social con familias. Madrid: Ediciones Académicas.

Fundación Universia. (2018). Universidad y discapacidad, IV Estudio sobre el grado de inclusión del sistema universitario español respecto de la realidad de la discapacidad. Madrid: Gobierno de España; Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social.

Gil, S. y Rodríguez-Porrero, C. (2015). Diseño para todos en Educación. Madrid: CEAPAT

Instituto Nacional de Estadística. (2009). Panorámica de la discapacidad en España. Encuesta de Discapacidad, Autonomía personal y Situaciones de Dependencia. Madrid: Gobierno de España; Ministerio de Sanidad y Política Social.

Ley 14/1970, de 4 de agosto, General de Educación y Financiación de la Reforma Educativa. BOE. Madrid, 6 de agosto de 1970, núm. 187.

Lima, A. I. (2016). Definición Global del Trabajo Social de Melbourne (2014). Revista Treball Social, 207, 143-151.

Lobato, S. (dir.) (2019). El acoso y el ciberacoso escolar en el alumnado con discapacidad. Madrid: Fundación ONCE.

Naciones Unidas. (1948). Declaración Universal de Derechos Humanos. Ginebra: United Nations Publication.

Orden de 9 de diciembre de 1992, por la que se regulan la estructura y las funciones de los Equipos de Orientación Educativa y Psicopedagógica. BOE. Madrid, 18 de diciembre de 1992, núm. 303.

Schalock, R. (2018). Seis ideas que están cambiando el campo de las discapacidades intelectuales y del desarrollo en todo el mundo. Siglo Cero, 49(1), 7-19.

Sanmartín, J. (dir.) (2011). Maltrato Infantil en la familia en España. Informe del Centro Reina Sofía. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

Stainback, S. y Stainback, W. (1999). Aulas inclusivas. Un nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Madrid: Narcea.

Tapia, M. N. (2006). La práctica solidaria como pedagogía de la ciudadanía activa. Barcelona: Fundación Jaume Bofill.

Vázquez, O. (Coord.) (2004). Libro blanco del título del grado en trabajo social. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.