En aquest article, es pretén sistematitzar una part de la praxi del treball social en el context de les addiccions. Se centra en el procés d’acollida que es du a terme amb persones drogodependents i amb els seus familiars a l’Asociación de Alcohólicos Liberados de Jaén i Mágina (ALJAMA), a la província de Jaén. S’exposen les principals dificultats que troben les persones amb addiccions i els seus familiars prèvies a iniciar el tractament i es descriu com es du a cap el procés d’acollida en aquesta entitat.
La ruralitat com a escenari d’intervenció ha estat poc considerada en el marc dels camps del treball social. Malgrat això, en analitzar les seves condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques, es troben situacions que requereixen l’estudi, el seguiment i l’aportació de les ciències socials que identifiquin en les famílies i en les comunitats necessitats i formes d’abordatge, especialment en un país com Colòmbia, en el qual els territoris rurals han estat de poc interès i atenció.
En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals.
L’objectiu d’aquest article és acostar-nos a les nocions que es tenen sobre educació en un centre penitenciari d’homes, ja que ens sembla que, com que és un pilar de l’anomenada reinserció social, ens proporciona elements per comprendre com es concep a la població penitenciària, què s’espera d’ells en el procés de reinserció i què s’entén per reinserció. Ens recolzem en el treball de camp del 2019, dut a terme amb homes privats de la llibertat al Centro de Ejecución de Sanciones Penales Varonil Oriente de la Ciutat de Mèxic, és a dir, són persones en procés de prealliberament.
Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte.
Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals.
Amb aquest article hem indagat en la realitat de les persones adolescents en conflicte amb la llei, així com en la feina que han implementat des del medi obert els equips professionals que treballen amb aquest col·lectiu des d’ajuntaments o mancomunitats de la província de València.
La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu.
El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.
Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.
A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals.
