Explorar els sentits que adquireix la intervenció del treball social quan aquesta és orientada per enfocaments feministes i interseccionals constitueix el propòsit principal d’aquest escrit. Tots dos enfocaments aporten llum a la reflexió i l’acció en contextos derivats d’ordres de gènere basats en relacions de poder que es produeixen al voltant dels cossos, les sexualitats i identitats de gènere i ètnic-racials de les persones.
En el present article s’aborda la figura d’assistent personal (AP), clau per començar a desenvolupar una vida independent per a les persones amb discapacitat. Per emmarcar l’AP, es presenten els diferents models de concepció de la discapacitat, identificant el model social com a model basat en els drets de les persones amb discapacitat.
El present article proposa reflexions a partir de la sistematització d’experiències de treballadors/es socials inserits/des en l’educació secundària a la província de Santa Cruz en el context pandèmic.
L’article presenta propostes per promoure i facilitar la participació de les famílies com a agents de canvi en els processos de reinserció de les persones privades de llibertat a les presons catalanes. El document parteix, d’una banda, del programa marc del Model de Participació i Convivència dels centres penitenciaris de Catalunya (en endavant, MPiC) que ha anat desenvolupant la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (en endavant, SMPRAV) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En aquest article, es pretén sistematitzar una part de la praxi del treball social en el context de les addiccions. Se centra en el procés d’acollida que es du a terme amb persones drogodependents i amb els seus familiars a l’Asociación de Alcohólicos Liberados de Jaén i Mágina (ALJAMA), a la província de Jaén. S’exposen les principals dificultats que troben les persones amb addiccions i els seus familiars prèvies a iniciar el tractament i es descriu com es du a cap el procés d’acollida en aquesta entitat.
La ruralitat com a escenari d’intervenció ha estat poc considerada en el marc dels camps del treball social. Malgrat això, en analitzar les seves condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques, es troben situacions que requereixen l’estudi, el seguiment i l’aportació de les ciències socials que identifiquin en les famílies i en les comunitats necessitats i formes d’abordatge, especialment en un país com Colòmbia, en el qual els territoris rurals han estat de poc interès i atenció.
Aquest article descriu la posada en funcionament, en poc més de tres setmanes, d’un dispositiu d’acollida i confinament per a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El dispositiu tenia la missió de garantir el dret a complir el confinament estricte imposat per les autoritats sanitàries i de protecció civil a totes les persones que es trobaven en aquells moments dormint als carrers de la ciutat.
En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals.
L’objectiu d’aquest article és acostar-nos a les nocions que es tenen sobre educació en un centre penitenciari d’homes, ja que ens sembla que, com que és un pilar de l’anomenada reinserció social, ens proporciona elements per comprendre com es concep a la població penitenciària, què s’espera d’ells en el procés de reinserció i què s’entén per reinserció. Ens recolzem en el treball de camp del 2019, dut a terme amb homes privats de la llibertat al Centro de Ejecución de Sanciones Penales Varonil Oriente de la Ciutat de Mèxic, és a dir, són persones en procés de prealliberament.
Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte.
