L’objectiu d’aquest article és acostar-nos a les nocions que es tenen sobre educació en un centre penitenciari d’homes, ja que ens sembla que, com que és un pilar de l’anomenada reinserció social, ens proporciona elements per comprendre com es concep a la població penitenciària, què s’espera d’ells en el procés de reinserció i què s’entén per reinserció. Ens recolzem en el treball de camp del 2019, dut a terme amb homes privats de la llibertat al Centro de Ejecución de Sanciones Penales Varonil Oriente de la Ciutat de Mèxic, és a dir, són persones en procés de prealliberament.
Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte.
Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals.
Amb aquest article hem indagat en la realitat de les persones adolescents en conflicte amb la llei, així com en la feina que han implementat des del medi obert els equips professionals que treballen amb aquest col·lectiu des d’ajuntaments o mancomunitats de la província de València.
La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu.
El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.
Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.
A partir del 1978, les primeres treballadores socials s’incorporen a l’àmbit de la salut mental a l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Quaranta anys més tard, aquestes professionals han esdevingut una peça clau en el model d’atenció a la salut mental a Girona. Aquest article té com a objectius: 1) analitzar com s’introdueix el treball social a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona (XSMiA) de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); 2) examinar l’evolució que ha experimentat aquesta figura professional; i 3) identificar els reptes de futur que albiren les professionals.
En l’àmbit educatiu, el Treball Social s’ha caracteritzat per una absència inconcebible de la seva figura professional o, en alguns casos, per la seva escassa participació. Resulta inqüestionable debatre que la presència del Treball Social en els sistemes educatius no aportaria múltiples beneficis als diferents agents implicats de la comunitat educativa (alumnat, familiars, professorat, personal administratiu i de serveis, institució, comunitat o administracions públiques amb les quals es relaciona).
Aquest article presenta les reflexions amb relació al rol investigador en el marc d’una experiència d’Investigació Acció Participativa (IAP) duta a terme per l’equip d’investigadores del Departament de Treball Social i Sociologia de la Universitat de Deusto, al campus de Donostia/Sant Sebastià. La IAP és una metodologia capaç de generar dinàmiques relacionals i pràctiques de reciprocitat, i possibilita vincular la investigació en treball social amb la pràctica professional; d’aquesta manera, supera la possible dicotomia entre les dues dimensions.
Aquest article aporta elements per a la reflexió entorn de les polítiques estatals en la seva doble mirada, com a possibilitadores de drets de ciutadania i alhora com a reproductora de desigualtats socials, prenent com a referència i tensió empírica per pensar aquestes accions estatals el Pla Nacional d’Inclusió Previsional per a Adults Grans (2005), implementat a l’Argentina.
