El grup de treball “Padró per a totes”, format per entitats antiracistes i veïnals del territori, ha treballat durant el 2023 per millorar l’accés a l’empadronament de les persones en condició de racialització a la ciutat de Tarragona. La necessitat d’aquesta campanya sorgeix de la diagnosi participativa Derives Migrades, on es detecta la presència del racisme institucional en l’Administració local, destacant les barreres per a l’accés al padró municipal del col·lectiu de persones migrades.
La situació esdevinguda com a conseqüència de la pandèmia no només ha accelerat l’ús de les tecnologies digitals, sinó també el procés de digitalització de la societat a escala mundial, sobretot al llarg del confinament.
L’era de la globalització ha afavorit les migracions internacionals. Els estudis actuals sobre aquest tema han començat a implementar l’enfocament del transnacionalisme. Així, s’està investigant no només la influència dels migrants sobre el lloc de destinació, sinó també les relacions que es produeixen a distància amb el lloc d’origen. En aquest sentit, la família s’ha convertit en l’eix principal de les recerques sobre migracions i transnacionalisme.
Explorar els sentits que adquireix la intervenció del treball social quan aquesta és orientada per enfocaments feministes i interseccionals constitueix el propòsit principal d’aquest escrit. Tots dos enfocaments aporten llum a la reflexió i l’acció en contextos derivats d’ordres de gènere basats en relacions de poder que es produeixen al voltant dels cossos, les sexualitats i identitats de gènere i ètnic-racials de les persones.
En el present article s’aborda la figura d’assistent personal (AP), clau per començar a desenvolupar una vida independent per a les persones amb discapacitat. Per emmarcar l’AP, es presenten els diferents models de concepció de la discapacitat, identificant el model social com a model basat en els drets de les persones amb discapacitat.
El present article pretén exposar i difondre, entre el col·lectiu professional penitenciari, l’experiència de creació i aplicació d’un procediment que anomenem Protocol d’intervenció conjunta amb famílies (en endavant, PICFA) del Centre Penitenciari Lledoners. Aquest protocol de treball impulsa la participació i l’accés de familiars4 de persones privades de llibertat a l’interior del centre penitenciari, amb l’objectiu de dur a cap trobades conjuntes entre les persones internes i els professionals dels equips multidisciplinaris (en endavant, EMD).
El present article proposa reflexions a partir de la sistematització d’experiències de treballadors/es socials inserits/des en l’educació secundària a la província de Santa Cruz en el context pandèmic.
L’article presenta propostes per promoure i facilitar la participació de les famílies com a agents de canvi en els processos de reinserció de les persones privades de llibertat a les presons catalanes. El document parteix, d’una banda, del programa marc del Model de Participació i Convivència dels centres penitenciaris de Catalunya (en endavant, MPiC) que ha anat desenvolupant la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (en endavant, SMPRAV) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
En aquest article, es pretén sistematitzar una part de la praxi del treball social en el context de les addiccions. Se centra en el procés d’acollida que es du a terme amb persones drogodependents i amb els seus familiars a l’Asociación de Alcohólicos Liberados de Jaén i Mágina (ALJAMA), a la província de Jaén. S’exposen les principals dificultats que troben les persones amb addiccions i els seus familiars prèvies a iniciar el tractament i es descriu com es du a cap el procés d’acollida en aquesta entitat.
La ruralitat com a escenari d’intervenció ha estat poc considerada en el marc dels camps del treball social. Malgrat això, en analitzar les seves condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques, es troben situacions que requereixen l’estudi, el seguiment i l’aportació de les ciències socials que identifiquin en les famílies i en les comunitats necessitats i formes d’abordatge, especialment en un país com Colòmbia, en el qual els territoris rurals han estat de poc interès i atenció.