Aquest article presenta les reflexions amb relació al rol investigador en el marc d’una experiència d’Investigació Acció Participativa (IAP) duta a terme per l’equip d’investigadores del Departament de Treball Social i Sociologia de la Universitat de Deusto, al campus de Donostia/Sant Sebastià. La IAP és una metodologia capaç de generar dinàmiques relacionals i pràctiques de reciprocitat, i possibilita vincular la investigació en treball social amb la pràctica professional; d’aquesta manera, supera la possible dicotomia entre les dues dimensions.
Aquest article aporta elements per a la reflexió entorn de les polítiques estatals en la seva doble mirada, com a possibilitadores de drets de ciutadania i alhora com a reproductora de desigualtats socials, prenent com a referència i tensió empírica per pensar aquestes accions estatals el Pla Nacional d’Inclusió Previsional per a Adults Grans (2005), implementat a l’Argentina.
En aquest treball explorem la conexió teòrica entre els estudis del care i les propostes del model social de la discapacitat. Busquem visibilitzar el coneixement científic produït des del mateix col·lectiu de persones amb diversitat funcional per incorporar-lo en els diferents enfocaments de la cura. El nostre objectiu últim pretén desenvolupar un model de cura segons les necessitats del moviment de vida independent en la diversitat funcional.
Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció.
En el món occidental tenen lloc nous fenòmens com l’envelliment de la població, la qual cosa implica una preocupació creixent per part dels treballadors socials, que ho consideren un problema multifactorial. L’ingrés hospitalari de pacients d’edats avançades als països occi- dentals s’ha convertit en els últims anys en un fenomen creixent.
Els processos de reestructuració i repartiment de funcions que s’es- tan produint en els sistemes europeus de benestar, col·loquen el tercer sector en una posició de més protagonisme. Així, els mecanismes de relació i representació que s’estableixen entre el tercer sector i l’Administració Pública són un element fonamental en aquest debat.
La mirada professional del treball social sobre la realitat que es dona als jutjats i tribunals ajuda els jutges i scals a entendre aquesta complexitat. Però els juristes demanen que els informes sociofamiliars s’acompanyin d’un diagnòstic sobre aquesta realitat. Un diagnòstic que expliqui les variables que acompanyen les situacions i proposin les solu- cions a aquestes situacions de crisis. Paral·lelament, a Espanya la professió defensa que el diagnòstic social és la reserva d’activitat professional.
En aquest breu article miro d’explicar succintament el context, el signi cat i la identitat del moviment fabià a través dels Webb, Sydney i Beatrice, la seva originalitat respecte a la resta dels moviments d’esquerres i la seva relació amb els moviments de caritat i reforma social, una qüestió d’especial interès per al treball social.
L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105).
Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts.