Línies d’innovació per als nostres serveis socials

Fernando
Fantova Azcoaga
Inicials: 
F.
Resum

L’autor, que ha participat com a consultor independent en el món dels serveis socials, presenta una reflexió a partir de la reelaboració i el desenvolupament d’aportacions anteriors, així com la revisió d’algunes referències bibliogràfiques recents. Es parteix de l’esbós d’un marc de referència general sobre com funcionen, en diferents sectors d’activitat, els ecosistemes de coneixement i les dinàmiques d’innovació, i sobre el paper d’agents com l’acadèmia (i les disciplines o àrees de coneixement), les professions, les organitzacions prestadores de serveis, els centres de recerca, els moviments socials, entre d’altres. Posteriorment, es fa referència a la cruïlla estratègica en la qual es troben els nostres serveis socials, en clau, fonamentalment, de gir –plantejat i dut a terme d’una manera limitada i contradictòria–: des d’una atenció integral i residual a una de sectorial i universal. A continuació, s’identifiquen alguns desafiaments i tendències d’innovació en els nostres serveis socials, en tres apartats. 1. Innovació en la mateixa activitat operativa d’intervenció social, amb referències a innovació en diagnòstic i avaluació, personalització i empoderament dels destinataris, digitalització, incorporació d’un enfocament comunitari i preventiu, entre d’altres. 2. Innovació en aspectes organitzatius, amb referències a transformacions de caràcter participatiu, integració vertical i horitzontal, dinàmiques col·laboratives multiagent en el territori, entre altres qüestions. 3. Innovació en la configuració de l’ecosistema de governança intel·ligent basada en el coneixement, amb referències a la qualificació professional i la relació entre disciplines, entre d’altres. Finalment, es conclou amb una identificació d’elements facilitadors i obstacles per a la innovació en els nostres serveis socials i algunes propostes.

PDF icon Download article (156.26 KB)
Paraules clau:
Serveis socials, intervenció social, coneixement, innovació, Espanya
Per a citar: Fantova Azcoaga, F. (2020). Línies d’innovació per als nostres serveis socials. Revista de Treball Social, 219, 53-69. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2020.219.02.
Referències bibliogràfiques:

Anderson, Z., Hall, A.-M., Parnaby, J., Davison, E., i Woodall, J. (2019). Bringing people together: how community action can tackle loneliness and social isolation. Londres: National Lottery Community Fund.

Blanco, I., Cruz, H., Martínez, R., i Parés, M. (2016). El papel de la innovación social frente a la crisis. Ciudad y Territorio, 188, 249-260.

Borzaga, C., Galera, G., Franchini, B., Chiomento, S., Nogales, R., i Carini, C. (2020). Social enterprises and their ecosystems in Europe. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.

Brandsen, T., Steen, T., i Verschuere B. (ed.) (2018). Co-production and co-creation. Engaging citizens in public services. Nueva York: Routledge.

Bunge, M. (1999). Las ciencias sociales en discusión. Una perspectiva filosófica. Buenos Aires: Sudamericana.

Cottam, H. (2018). Radical help. Londres: Virago.

CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya) (2019). Integració de l’atenció social i sanitaria. Barcelona.

Evers, A., Evert, B., i Brandsen, T. (ed.) (2014). Social innovation for social cohesion. Transnational patterns and approaches from 20 European cities. Giesen: Wilco.

Fantova, F. (2014). Diseño de políticas sociales. Fundamentos, estructura y propuestas. Madrid: CCS.

Ferran, A., Guinot, C., Berasatagui, A., Arrieta, F., Larrion, B., i Zurutuza, S. (2020). Gobernanza colaborativa para la inclusión social. Una experiencia de investigación y acción participativa. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Finney, T. (2019). The future is social. Rethinking ageing in place. En Agile Ageing Alliance, Neighbourhoods of the future (p. 184-187). Londres.

Häikiö, L., Fraisse, L., Adam, S., Jolanku, O., i Knutagård, M. (2017). The Janus face of social innovation in local welfare initiatives. En F. Martinelli, A. Anttonen y M. Mätzke (ed.), Social services disrupted. Changes, challenges and policy implications for Europe in times of austerity (p. 281-301). Cheltenham: Edward Elgar Publishing.

Innerarity, D. (2011). La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente. Madrid: Paidós.

SCIE i LGA (Social Care Institute for Excellence i Local Government Association) (2019). Achieving integrated care. 15 best practice actions. Londres

Longo, F. (2019). La Administración pública en la era del cambio exponencial. Hacia una gobernanza exploratoria. Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, 3 (núm. especial), 52-73.

Mazzucato, M. (2019). Governing missions in the European Union. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.

Misuraca, G., Pasi, G., i Abadie, F. (2017). Innovating EU social protection systems through ICTs. Findings from analysis of case studies in fourteen member states. Sevilla: Joint Research Centre.

Navarro, S. (2020). Pensamiento creativo y acción social innovadora. Madrid: CCS.

OECD (2017). Behavioural insights and public policy: Lessons from around the world. París: OECD Publishing.

Powell, D. (2017). Social care as a local economic solution for the West Midlands. Londres: New Economics Foundation.

Quilter-Pinner, H., McNeil, C., i Hochlaf, D. (2020). The decades of disruption. New social risks and the future of the Welfare state. Londres: Institute for Public Policy Research.

Ramió, C., i Salvador, M. (2019). Gobernanza social e inteligente. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

Randle, A. (2017). Location, location, location. Building place-based system change for better social outcomes. En C. Chwalisz, R. Thillaye y E. Kinloch (ed.), New routes to social justice. Empowering individuals and innovative forms of collective action. Londres: Rowman & Littlefield.

Scottish Government (2018). Scotland’s digital health and care strategy. Edimburgo:

SIIS (2019). Revisión de tendencias, innovaciones y buenas prácticas en el ámbito de los servicios sociales, Zerbitzuan, 70, 5-31.

Vega, C., Martínez Buján, R., i Paredes, M. (2018). Experiencias, ámbitos y vínculos cooperativos para el sostenimiento de la vida. En C. Vega, R. Martínez Buján i M. Paredes (ed.), Cuidado, comunidad y común. Extracciones, apropiaciones y sostenimiento de la vida (p. 15-50). Madrid: Traficantes de Sueños.

Viñas, A., Poyatos, P., Morata, T., Marzo, M., López, P., Palasí, E., Sánchez, J., i Fernandez, F. (2018). Valor humà: el model relacional-vincular en el Treball socioeducatiu a Castell-Plaja d’Aro. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Wagensberg, J. (2002). Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre. Barcelona: Tusquets.