Els serveis socials d’atenció primària tenen diverses metodologies per atendre els ciutadans que es posen a l’abast de les necessitats detectades i del diagnòstic que calgui fer.
La lectura de la inspirada aportació de Silvia Navarro al projecte global de millora dels serveis d’atenció primària ens aportarà una bona dosi d’optimisme i, probablement, ens convidarà a rellegir-la en ocasions posteriors. L’autora ens transporta al territori de la reflexió sobre la nostra pràctica professional, la qual cosa permetrà interrogar-nos sobre la nostra identitat professional i sobre el nostre paper en “aquella idea de proximitat i de compromís amb la ciutadania que contenia l’atenció primària... en la qual tots un dia vam creure, en la qual uns quants encara creiem”.
Partint del recorregut del treball social quant a l’assoliment d’objectius de la disciplina i la insatisfacció generalitzada del col·lectiu professional, aquest article intenta plantejar una redefinició del treball social. Exposa la necessitat d’allunyar-nos de la definició que encasella la intervenció del treball social en àmbits centrats en una problemàtica concreta per acostar-nos a una intervenció més integral i centrada en la necessitat i la col·lectivitat.
Aquest text es proposa revisar un article que es va publicar a la Revista de Treball Social (RTS) sobre el mètode bàsic de treball social a la llum de l’experiència al llarg dels anys i també de les aportacions i crítiques amb què s’ha enriquit. La revisió del mètode vol crear un espai perquè aquest instrument resulti útil per a les assistents socials i per a la transformació social.
L’article explica l’experiència de treball social de comunitat dut a terme en un barri de Barcelona que es trobava en procés d’extinció progressiva ateses les seves condicions de vida precàries. Primer es fa una descripció del barri per després exposar el context històric i sorgiment del grup promotor del treball social en la comunitat. S’aprofundeix en el procés, complicat, per aconseguir la desaparició del barri i el paper que hi va jugar “l’assistent social”.
El relat autobiogràfic de l’Oficina de Maranyosa núm. 12, d’Alba Pirla, ens ofereix una capbussada en el seu dia a dia i en el del seu equip de serveis socials des del seu alter ego més pinxo (“polculero”, segons la mateixa autora): batejada com a #mimisma, nascuda a les xarxes socials l’estiu del 2019, té la forma d’un diari molt divertit i fins i tot amb algun punt histriònic, que s’agraeix davant de tanta formalitat i correcció política, a cavall entre la vida personal i la professional.
Aquest article recull el testimoni de treballadores socials (TS) dels Serveis Socials Bàsics (SSB), amb relació a les principals problemàtiques relacionades amb el funcionament intern dels serveis i amb l’exercici de la professió a Catalunya, pel que fa a l’abordatge de la cronificació de la pobresa.
El grup de treball “Padró per a totes”, format per entitats antiracistes i veïnals del territori, ha treballat durant el 2023 per millorar l’accés a l’empadronament de les persones en condició de racialització a la ciutat de Tarragona. La necessitat d’aquesta campanya sorgeix de la diagnosi participativa Derives Migrades, on es detecta la presència del racisme institucional en l’Administració local, destacant les barreres per a l’accés al padró municipal del col·lectiu de persones migrades.
La Family Group Conference (FGC) és un model d’intervenció familiar originari dels maoris de Nova Zelanda, que als anys vuitanta es va anar expandint a altres països. La clau és donar protagonisme a les famílies perquè elles mateixes i la seva xarxa prenguin les decisions per solucionar les preocupacions que tenen.
En el treball de protecció al menor en famílies amb infants en risc, tradicionalment s’ha prioritzat la seguretat d’aquests sobre l’estabilitat dels vincles familiars, la qual cosa solia desembocar en pràctiques coercitives i de confrontació amb les famílies que acabaven sovint amb una retirada del menor. Els resultats poc eficaços d’aquestes pràctiques tradicionals han propiciat la cerca d’una col·laboració entre professionals i famílies que, per no quedar en mera retòrica, ha d’arribar a plasmar-se en intervencions concretes.
