L’article explica l’experiència de treball social de comunitat dut a terme en un barri de Barcelona que es trobava en procés d’extinció progressiva ateses les seves condicions de vida precàries. Primer es fa una descripció del barri per després exposar el context històric i sorgiment del grup promotor del treball social en la comunitat. S’aprofundeix en el procés, complicat, per aconseguir la desaparició del barri i el paper que hi va jugar “l’assistent social”. Així mateix, es presenten i analitzen els resultats de l’estudi dut a cap per comptar amb un diagnòstic que va facilitar la negociació amb les famílies perquè sortissin del barri i es traslladessin a habitatges amb condicions dignes per viure.

Es conclou reflexionant sobre els assoliments del treball comunitari durant més de quatre anys, que va facilitar un veritable procés de canvi i que va contribuir al sorgiment d’un sentiment identitari de comunitat. Així mateix, es realça la labor del treballador social com a agent mobilitzador mitjançant l’aplicació de noves tècniques d’intervenció, totes promotores de la participació comunitària i dels canvis desitjats.