gènere i família

Els fills i les filles de persones que estan empresonades tenen un risc significatiu de patir múltiples conseqüències adverses si els manca suport. L’objectiu de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) és minimitzar la reincidència i protegir les víctimes. El model de gestió del risc centra la intervenció a identificar, avaluar i minimitzar els factors criminògens que han portat una persona a cometre un delicte.

Us proposem un viatge per l’invisible. Un viatge que pretén que les nostres organitzacions canviïn per poder ser útils a la transformació, inexcusablement feminista, necessària en totes les persones, organitzacions i contextos. Us proposem un viatge que es nodreix de les lliçons col·lectives analitzades des de l’estratègia de canvi organitzacional en pro de l’equitat de gènere.

En aquest article es presenta un exemple de bona pràctica en el disseny de les polítiques públiques a través de la participació ciutadana i dels agents socials, duta a terme per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana amb l’elaboració del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista de la Comunitat Valenciana (2017).

El Programa NIU, impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers, pretén donar atenció i acompanyament a dones embarassades en situació de risc social i sanitari.

Es tracta d’un programa de prevenció durant la gestació i en la futura família un cop hagi nascut el nadó i fins que la criatura hagi fet l’any de vida.

L’article fa una revisió teòrica del lloc que ocupen les mares co-víctimes de l’abús sexual dels seus fills. Intenta desmuntar idees arrelades com l’instint matern y les reaccions socials que s’esperen del gènere femení. Posteriorment, es caracteritzen les particularitats d’aquelles mares implicades en la credibilitat i el suport als seus fills, a més dels obstacles que comporta el fet de posar-se al costat de les víctimes. Així mateix, s’ofereixen pistes sobre la feina terapèutica que cal dur a terme individualment i en grup.

En aquest article s’exposen els resultats d’un estudi qualitatiu sobre els discursos que es donen en treball social sobre la violència de gènere. Més concretament, es tracta d’un estudi que té per finalitat identificar les implicacions que generen els discursos en el desenvolupament de la praxi professional i reflexionar sobre això. Pretenem contribuir a la reflexió sobre els fonaments teòrics i els discursos, posant en relleu la realitat de les intervencions de les treballadores i dels treballadors socials de la província de Barcelona.

Aquest article presenta els resultats d’un estudi amb l’objectiu de conèixer la percepció i les actituds vers el gènere i la violència de gènere que tenen els estudiants universitaris, amb la finalitat d’aportar elements que permetin generar processos de resignificació dels constructes socials que promouen relacions asimètriques entre homes i dones.

En els darrers anys s’ha viscut un desplegament de drets i llibertats de les persones i parelles no heterosexuals. Alguns esdeveniments com l’aprovació a Catalunya el 2014 de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals (LGTBI) i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, o la inauguració del centre de recursos LGTBI a Barcelona, són dos exemples d’aquest des- plegament.