El treball social, des dels seus orígens, planteja accions per modificar una situació que, en funció de diversos criteris, es jutja com a indesitjable. El seu creixement i legitimació han estat basats fonamentalment en la resposta a situacions de necessitat que han anat emergint a la llum de l’evolució en els models d’organització social.
L’aportació del treball social en l’àmbit de salut permet tenir present, des del sistema sanitari, els factors socials que interfereixen o poden interferir en el procés de salut-malaltia. Conscients de la seva transcendència, destaquem la importància de disposar d’una eina eficaç que en faciliti la detecció i identificació, de forma sistematitzada i compartida als diferents sistemes de salut de Catalunya.
Actualment, la noció més hegemònica d’innovació es caracteritza por un canvi tecnològic, acoblat a l’emergència de nous productes. Aquest reduccionisme pot ser refutat d’entrada amb la teoria del desenvolupament econòmic de Schumpeter (1912), en què la seva idea de destrucció creativa dona lloc a una innovació de processos i organitzacions.
L’autor, que ha participat com a consultor independent en el món dels serveis socials, presenta una reflexió a partir de la reelaboració i el desenvolupament d’aportacions anteriors, així com la revisió d’algunes referències bibliogràfiques recents.
En aquest article presentem l’experiència d’innovació docent en la formació de treballadores i treballadors socials a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 2009-2010, moment en el qual s’implementa el Grau en Treball Social en un context de canvi a la universitat per la implementació del Pla Bolonya i l’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest procés de canvi actua com a propulsor per a la creació d’un grup de docents que reflexionen sobre la relació ensenyament-aprenentatge.
Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.
El Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT) treballa per promoure la supervisió entre les professionals del treball social i, alhora, legitimar la professió del treball social en les tasques de supervisió dins dels serveis de benestar social. En aquest context sorgeix el Grup de Treball de Sensibilització a la Supervisió adscrit a la Comissió de Supervisió del TSCAT.
Les treballadores familiars són professionals altament exposades a l’impacte emocional que generen les relacions d’ajuda. Treballen en l’espai íntim de les famílies, en contextos on establir límits a la tasca que fan no és fàcil, i ho fan soles. Disposen de molt pocs factors de protecció i la legitimació del seu saber està molt lluny de tenir reconeixement públic. L’autopercepció que elles tenen sobre el valor de la seva tasca està condicionada per aquests factors. Amb tot, són professionals que difícilment tenen el privilegi d’accedir a espais de supervisió.
Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.
Els serveis socials, quart pilar del benestar social, constitueixen part de la columna vertebral de les polítiques socials en el conjunt de les comunitats autònomes, partint de l’àmbit competencial recollit a la Constitució espanyola de 1978. Les primeres lleis de serveis socials de les diverses comunitats autònomes van marcar l’inici de l’incipient, encara avui, sistema públic de serveis socials.
