Les cures pal·liatives, d’implantació recent al nostre país, ofereixen un camp professional important per al treball social. El model d’atenció que requereix el seu desenvolupament, basat en una atenció integral de tots els problemes que genera la situació de malaltia terminal i la necessitat d’atendre el malalt i la seva família com a una unitat, fa que la feina del treballador social hagi estat bàsica ja des de les primeres experiències als “Hospice” anglesos com aquí al nostre país.
La lectura de la inspirada aportació de Silvia Navarro al projecte global de millora dels serveis d’atenció primària ens aportarà una bona dosi d’optimisme i, probablement, ens convidarà a rellegir-la en ocasions posteriors. L’autora ens transporta al territori de la reflexió sobre la nostra pràctica professional, la qual cosa permetrà interrogar-nos sobre la nostra identitat professional i sobre el nostre paper en “aquella idea de proximitat i de compromís amb la ciutadania que contenia l’atenció primària... en la qual tots un dia vam creure, en la qual uns quants encara creiem”.
Partint del recorregut del treball social quant a l’assoliment d’objectius de la disciplina i la insatisfacció generalitzada del col·lectiu professional, aquest article intenta plantejar una redefinició del treball social. Exposa la necessitat d’allunyar-nos de la definició que encasella la intervenció del treball social en àmbits centrats en una problemàtica concreta per acostar-nos a una intervenció més integral i centrada en la necessitat i la col·lectivitat.
Aquest text es proposa revisar un article que es va publicar a la Revista de Treball Social (RTS) sobre el mètode bàsic de treball social a la llum de l’experiència al llarg dels anys i també de les aportacions i crítiques amb què s’ha enriquit. La revisió del mètode vol crear un espai perquè aquest instrument resulti útil per a les assistents socials i per a la transformació social.
A les noves (o no tan noves) generacions de professionals del Treball Social els hi pot resultar enigmàtic o simplement desconegut, saber com va ser que les pioneres d’aquesta professió assolissin bastir una publicació científica que ha aconseguit sobreviure 58 anys.
Aquest article recull el testimoni de treballadores socials (TS) dels Serveis Socials Bàsics (SSB), amb relació a les principals problemàtiques relacionades amb el funcionament intern dels serveis i amb l’exercici de la professió a Catalunya, pel que fa a l’abordatge de la cronificació de la pobresa.
Amb aquest article es posa en context la situació de les persones grans i persones grans amb Alzheimer juntament amb les característiques generals que presenten i diferents recerques que busquen millorar-ne el benestar. Es fa una revisió que exposa la situació de com la tecnologia pot afavorir l’estat d’ànim en la vellesa, introduint diferents recerques i projectes socials innovadors, posant l’accent en la intervenció social a través de la intel·ligència artificial.
Malgrat que pensar en la mort en infants i adolescents és un esforç ingrat, la possibilitat d’acompanyament al final de la vida en la infància és l’objectiu de les cures pal·liatives pediàtriques. L’atenció pal·liativa pediàtrica es configura com l’especialitat que dona resposta a malalties sense opció curativa. De manera multidisciplinària s’està posant en marxa la xarxa d’atenció pal·liativa pediàtrica integral (XAPPI) a Catalunya per donar resposta, amb un model biopsicosocial i espiritual, a pacients i famílies que fan front a patologies sense tractament possible.
Aquest article es proposa descriure i analitzar un procés de recerca formativa que es va dur a terme en l’assignatura de Disseny Etnogràfic. Aquest va presentar importants desafiaments i oportunitats a causa de la impossibilitat de fer treball de camp presencial per la pandèmia per la COVID-19. Per tant, es va fer treball de camp online.
El present article pretén exposar i difondre, entre el col·lectiu professional penitenciari, l’experiència de creació i aplicació d’un procediment que anomenem Protocol d’intervenció conjunta amb famílies (en endavant, PICFA) del Centre Penitenciari Lledoners. Aquest protocol de treball impulsa la participació i l’accés de familiars4 de persones privades de llibertat a l’interior del centre penitenciari, amb l’objectiu de dur a cap trobades conjuntes entre les persones internes i els professionals dels equips multidisciplinaris (en endavant, EMD).
