Amb aquest article faig un recorregut pel que ha estat per a mi el fet de ser i fer de supervisora des del treball social com a autònoma i en l’exercici lliure de la professió en els darrers 20 anys.
El contingut recull aspectes vivencials i altres de caràcter conceptual, tècnic i metodològic a l’entorn d’aquesta pràctica que situo en tres apartats: en el primer, una anàlisi d’aquelles experiències professionals i personals que van influir en aquesta opció professional; en el segon, donar compte de les raons que justifiquen la necessitat d’espais de supervisió, explicant alhora què és i què pot aportar la supervisió; i finalment, descriure les modalitats de supervisió amb què més he treballat, fent un esment especial a la supervisió en contextos institucionals, amb equips interdisciplinaris i amb grups de professionals.
