Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció.
La variabilitat en la presa de decisions en protecció infantil està rebent cada vegada més atenció en el treball social. Aquest article presenta les troballes d’un estudi quantitatiu que s’ha dut a terme amb professionals de protecció infantil en la comunitat autònoma del País Basc. L’objectiu és analitzar la variabilitat en la presa de decisions en protecció infantil en funció de les característiques personals dels professionals que intervenen en aquests casos.
La mirada professional del treball social sobre la realitat que es dona als jutjats i tribunals ajuda els jutges i scals a entendre aquesta complexitat. Però els juristes demanen que els informes sociofamiliars s’acompanyin d’un diagnòstic sobre aquesta realitat. Un diagnòstic que expliqui les variables que acompanyen les situacions i proposin les solu- cions a aquestes situacions de crisis. Paral·lelament, a Espanya la professió defensa que el diagnòstic social és la reserva d’activitat professional.
En aquest breu article miro d’explicar succintament el context, el signi cat i la identitat del moviment fabià a través dels Webb, Sydney i Beatrice, la seva originalitat respecte a la resta dels moviments d’esquerres i la seva relació amb els moviments de caritat i reforma social, una qüestió d’especial interès per al treball social.
Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts.
Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fo- namentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessiona- lització i els riscos que afecten el treball social a Espanya.
