Desafiaments i oportunitats en la producció d’un procés de recerca formativa amb metodologia qualitativa i treball de camp online

Natalia Fernanda
Puchana Caicedo
Inicials: 
N. F.
ORCID: 
0000-0001-7024-624X
Daniela
Pinzón López
Inicials: 
D.
ORCID: 
0000-0002-5834-7299
Isabella
Montealegre Álvarez
Inicials: 
I.
ORCID: 
0000-0003-3669-3868
Alba Nubia
Rodríguez Pizarro
Inicials: 
A. N.
ORCID: 
0000-0003-1055-9636
  DOI: https://doi.org/10.32061/RTS2022.223.02
Resum

Aquest article es proposa descriure i analitzar un procés de recerca formativa que es va dur a terme en l’assignatura de Disseny Etnogràfic. Aquest va presentar importants desafiaments i oportunitats a causa de la impossibilitat de fer treball de camp presencial per la pandèmia per la COVID-19. Per tant, es va fer treball de camp online.

A partir d’una recerca formativa sobre els impactes i les estratègies d’afrontament que van presentar estudiants universitaris en la pandèmia i l’aïllament per la COVID-19, es pretén descriure i analitzar l’experiència metodològica sense aprofundir en els resultats de la recerca. Primer es descriu l’entrada a camp, la recollida d’informació, l’anàlisi de dades i, posteriorment, es reflexiona al voltant del rol que van complir els investigadors i els desafiaments i oportunitats trobats en el procés.

En aquest cas, els estudiants de l’assignatura de Disseny Etnogràfic es van posicionar com a investigadors i, al mateix temps, van experimentar una comprensió directa de les vivències viscudes pels qui van participar, pel fet que també són estudiants de Treball Social. Tot això va aportar al procés de formació en recerca, perquè els va permetre situar-se en dos llocs fonamentals en tot procés de recerca: com a participants i com a investigadors.

Entre els desafiaments principals es va trobar que la mediació tecnològica desdibuixa la interacció i dificulta percebre tot allò no verbal. A més, va haver-hi poca privacitat a casa per als qui van ser entrevistats i van participar en els grups focals. Entre les oportunitats es va identificar que la recerca en línia escurça distàncies, implica menys recursos i que les tecnologies disponibles són molt variades.

PDF icon Download article (167.57 KB)
Paraules clau:
Investigació formativa, treball de camp online, pandèmia
Per a citar: Puchana Caicedo, N. F., Pinzón López, D., Montealegre Álvarez , I., Rodríguez Pizarro, A. N. (2022). Desafiaments i oportunitats en la producció d’un procés de recerca formativa amb metodologia qualitativa i treball de camp online. Revista de Treball Social, 223, 39-55. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2022.223.02.
Referències bibliogràfiques:

Bárcenas, K., i Preza, N. (2018). Desafíos de la etnografía digital en el trabajo de campo onlife. Virtualis, 10(18), 134-151.
https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/view/287

Cifuentes, M. (2013). Formación en Trabajo Social e investigación: una relación insoslayable de cara al siglo XXI. Revista Trabajo Social, 15, 165-182. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4669207

De la Cuesta Benjumea, C. (2011). La reflexividad: un asunto crítico en la investigación cualitativa. Enfermería Clínica, 22, 163-167. https://doi.org/10.1016/j.enfcli.2011.02.005

Escobar, J., i Bonilla, F. (2013). Grupos Focales: Una guía conceptual y Metodológica. Cuadernos Hispanoamericanos de Psicología, 9(1), 51-67. http://sacopsi.com/articulos/Grupo%20focal%20(2).pdf

Falla, U. (2015). Tendencias de la formación investigativa en el Trabajo Social contemporáneo. Revista Trabajo Social, 10, 35-64. https://revistas.udea.edu.co/index.php/revistraso/article/view/23825

Garcés, L., Montaluisa, N., i Salas, E. (2019). El aprendizaje significativo y su relación con los estilos de aprendizaje. Revista Anales, 1(376), 231-248. https://doi.org/10.29166/anales.v1i376.1871

Hine, C. (2015). Ethnography for the Internet. Embedded, embodied and everyday. Bloomsbury.

Holstein, J., i Gubrium, J. (1997). Entrevista activa. Dins D. Silverman (Ed.), Investigación cualitativa: teoría, método y práctica (pp. 113-129). Sage.

Lemos, S., i Navarro, A. (2018). El uso de entrevistas en entornos virtuales. Academia. Recuperat 13 novembre 2022, de https://www.academia.edu/37541268/Lemos_S_y_Navarro_A_2018_El_Uso_de_entrevistas_en_entornos_virtuales_pdf

Munarriz, B. (1992). Técnicas y métodos en investigación cualitativa. Dins J. Muñoz Cantero i E. Abalde Paz (Coord.), Metodología educativa I (pp. 101-116). Universidade da Coruña y Servizo de Publicacións. Recuperat 13 novembre 2022, de https://core.ac.uk/download/pdf/61903317.pdf

Ramos, C. (2020). Los alcances de una investigación. CienciAmérica: Revista de divulgación científica de la Universidad Tecnológica Indoamérica, 9(3), 1-6. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7746475

Redondo, G. (2021). Trabajo Social Ante El Covid-19: Nuevos Retos En La Formación E Investigación Universitaria [Conferència]. IX Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa (CIMIE): Evidencias educativas que mejoran el mundo, 1 y 2 julio 2021, Barcelona, Espanya. Asociación Multidisciplinar de Investigación Educativa (AMIE). Recuperat 13 novembre 2022, de https://amieedu.org/actascimie21/wp-content/uploads/2022/01/Gisela_Redondo_Munte.pdf