Aquest article es proposa descriure i analitzar un procés de recerca formativa que es va dur a terme en l’assignatura de Disseny Etnogràfic. Aquest va presentar importants desafiaments i oportunitats a causa de la impossibilitat de fer treball de camp presencial per la pandèmia per la COVID-19. Per tant, es va fer treball de camp online.
A partir d’una recerca formativa sobre els impactes i les estratègies d’afrontament que van presentar estudiants universitaris en la pandèmia i l’aïllament per la COVID-19, es pretén descriure i analitzar l’experiència metodològica sense aprofundir en els resultats de la recerca. Primer es descriu l’entrada a camp, la recollida d’informació, l’anàlisi de dades i, posteriorment, es reflexiona al voltant del rol que van complir els investigadors i els desafiaments i oportunitats trobats en el procés.
En aquest cas, els estudiants de l’assignatura de Disseny Etnogràfic es van posicionar com a investigadors i, al mateix temps, van experimentar una comprensió directa de les vivències viscudes pels qui van participar, pel fet que també són estudiants de Treball Social. Tot això va aportar al procés de formació en recerca, perquè els va permetre situar-se en dos llocs fonamentals en tot procés de recerca: com a participants i com a investigadors.
Entre els desafiaments principals es va trobar que la mediació tecnològica desdibuixa la interacció i dificulta percebre tot allò no verbal. A més, va haver-hi poca privacitat a casa per als qui van ser entrevistats i van participar en els grups focals. Entre les oportunitats es va identificar que la recerca en línia escurça distàncies, implica menys recursos i que les tecnologies disponibles són molt variades.
