Reminiscience: creació d'art mitjançant memòries i emocions. L'ús de la intel·ligència artificial en la pràctica de la intervenció social

David
Prades Gómez
Inicials: 
D.
ORCID: 
0000-0001-6096-0087
  DOI: https://doi.org/10.32061/RTS2022.223.07
Resum

Amb aquest article es posa en context la situació de les persones grans i persones grans amb Alzheimer juntament amb les característiques generals que presenten i diferents recerques que busquen millorar-ne el benestar. Es fa una revisió que exposa la situació de com la tecnologia pot afavorir l’estat d’ànim en la vellesa, introduint diferents recerques i projectes socials innovadors, posant l’accent en la intervenció social a través de la intel·ligència artificial. El món i la societat avança diàriament, és per això que la intervenció i l’àmbit social ha d’adaptar-se a aquests canvis, innovant en la forma amb què intervenim amb les persones, aprenent d’intervencions i models que ens han portat fins al dia d’avui.

PDF icon Download article (1.59 MB)
Paraules clau:
Intervenció social, innovació social, intel·ligència artificial, persones grans amb Alzheimer, estat d’ànim, benestar
Per a citar: Prades Gómez, D. (2022). Reminiscience: creació d'art mitjançant memòries i emocions. L'ús de la intel·ligència artificial en la pràctica de la intervenció social. Revista de Treball Social, 223, 139-158. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2022.223.07.
Referències bibliogràfiques:

Afonso, R., i Bueno, B. (2010). Reminiscencia con distintos tipos de recuerdos autobiográficos: efectos sobre la reducción de la sintomatología depresiva en la vejez. Psicothema, 22(2), 213-220. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/727/72712496007.pdf

Arias, C. J. (2004). Red de Apoyo Social y Bienestar Psicológico en Personas de Edad. (Tesi de Mestria, Universidad Nacional de Mar del Plata). http://rpsico.mdp.edu.ar/handle/123456789/402

Arias, C. J., i Soliverez, C. (2009) El bienestar psicológico en la vejez: ¿Existen diferencias por grupos de edad? En Memoria Académica del II Congreso Internacional de Investigación, 2 al 14 de noviembre de 2019, La Plata, Argentina. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/trab_eventos/ev.12063/ev.12063.pdf

Ávila, S. L., Pinzón, L. Y., i Torres, R. I. (2014). Evaluación del estado anímico de los adultos mayores del grupo “Amigos del Corazón” de Sayulita Nayarit, antes y después de un taller de relaciones interpersonales. GRIN Verlag.

Chico Librán, E. (2006). Personality Dimensions and Subjective Well- Being. The Spanish Journal of Psychology, 9(1), 38-44.

Codina Filbà, T. (2020). Por qué la inteligencia artificial transformará los servicios sociales. Revista de Treball Social, 219, 85-98. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7784410

EmpresaActual. (2022, març 29). Inteligencia Artificial Generativa: la tendencia tecnólogica del futuro. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.empresaactual.com/inteligencia-artificial-generativa/

Fundación Fass. (2020). Las 10 principales enfermedades que sufren las personas mayores. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.fundacionfass.org/general/las-10-principales-enfermedades-que-sufren-las-personas-mayores/

Gestión, R. (2018). ¿Qué es la inteligencia artificial y para qué sirve? Campus Virtual, Ministeri d’Educació de Corrientes. Recuperat 11 desembre 2022, de https://campus.mec.gob.ar/pluginfile.php/209250/mod_resource/content/1/Actividad%206%20-%20¿Qué%20es%20la%20inteligencia%20artificial%20y%20para%20qué%20sirve_%20_%20Tecnolog%C3%ADa%20_%20Gestión.pdf 

Izal, M., i Montorio, I. (1993). Determinantes del Bienestar Psicológico en la Vejez. Revista Argentina de Clínica Psicológica, 2, 147-159.

Liberalesso Neri, A. (2002). Bienestar Subjetivo en la vida adulta y en la vejez: Hacia una Psicología Positiva en América Latina. Revista Latinoamericana de Psicología, 34(1-2), 55-74.

Licht-Strunk, E., Van der Windt, D. A. W. M., Ban Marwijk, H. W. J., De Haan, M., i Beekman, A. T. F. (2007). The prognosis of depression in older patients in general practice and the community. A systematic review. Family Practice, 24(2), 168-80.

Matich, D. (2001). Redes neuronales: Conceptos básicos y aplicaciones. Universidad Tecnológica Nacional. Universidad Tecnológica Nacional. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.frro.utn.edu.ar/repositorio/catedras/quimica/5_anio/orientadora1/monograias/matich-redesneuronales.pdf

Mecohisa. (2019). Gerontología: Qué es y diferencias con la Geriatría. Recuperat 11 desembre 2022, de https://mecohisa.com/gerontologia-que-es/

Miguel Vicente, C. (2014). La historia de vida como instrumento de aprendizaje del trabajo social. Universidad Complutense de Madrid. Recuperat 11 desembre 2022, de https://eprints.ucm.es/id/eprint/27211/1/La%20historia%20de%20vida%20como%20instrumento%20de%20aprendizaje%20%20del%20Trabajo%20Social.pdf

Mroczek, D., i Kolarz, C. (1998). The effect of age on positive and negative affect: A developmental perspective on happiness. Journal of Personality and Social Psychology, 75, 1333-1349.

Muchinik, E. (1984). Hacia una nueva imagen de la vejez. Belgrano.

Muñagorri, I., i Tarazaga, I. (2019). La realidad virtual mejora la atención y el estado de ánimo de los mayores. Geriatricarea. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.geriatricarea.com/2019/06/06/la-realidad-virtual-mejora-la-atencion-y-el-estado-de-animo-de-los-mayores/

Nieto, V. (2021, junio 03). Cómo hacer una Historia Social en Trabajo Social [Entrada blog]. Victornieto. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.victornieto.es/como-hacer-historia-social-trabajo-social/

No soy asistenta, soy Trabajadora Social. (2022) ¿Es necesaria la innovación en el Trabajo Social? Recuperat 11 desembre 2022, de https://nosoyasistenta.com/es-necesaria-la-innovacion-en-el-trabajo-social/

Obando, L. A. (2019). La tecnologización de la vida cotidiana en adultos mayores. Caso Programa Universitario de Mayores (PUM) en Salamanca (Treball de final de Màster “Las TIC en Eduación”, Universidad de Salamanca). https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/145620/LEONARDO%20OBANDO%20-%20TFM%20Tecnologizacion%20-%20adultos%20mayores.pdf?sequence=1 

Onieva, D. (2022). Prompt Engineering, el nuevo trabajo de moda con el que ganar mucho dinero fácilmente. Softzone. Recuperat 11 desembre 2022, de https://www.softzone.es/noticias/programas/prompt-engineering-trabajo-moda-ganar-dinero/

OpenAI. (2022). OpenAI. Recuperat 11 desembre 2022, de https://openai.com 

Poveda, I. (2020, setembre 02). Investigación cualitativa en Ciencias Sociales [Entrada blog]. Universo escrito. Recuperat 11 desembre 2022, de https://universoescrito.com/investigacion-cualitativa-en-ciencias-sociales/

Raya, E. (Coord.). (2017). Innovación social en la práctica del trabajo social. Tirant editorial.

Sanz Hernández, A. (2005). El método biográfico en investigación social: potencialidades y limitaciones de las fuentes orales y los documentos personales. Asclepio57(1), 99-116. https://doi.org/10.3989/asclepio.2005.v57.i1.32

Stewart, M. (2021, agost 04). Introduction to AI for Social Good [Entrada blog]. Towards Data Science. Medium. Recuperat 11 desembre 2022, de https://towardsdatascience.com/introduction-to-ai-for-social-good-875a8260c60f 

The Free Dictionary. (2022). reminiscencia. Recuperat 11 desembre 2022, de https://es.thefreedictionary.com/reminiscencia