L’objectiu d’aquest article és explorar idees sobre les oportunitats, els avantatges i els beneficis (“OAB”) experimentats en utilitzar la metodologia d’intervisió per part de professionals d’intervenció social que treballen a Catalunya. Es va dur a terme una anàlisi de contingut categorial en termes d’OAB, basada en entrevistes semiestructurades a sis professionals de la intervenció social, participants en sessions contínues d’intervisió. Les persones entrevistades comuniquen múltiples OAB derivats de la intervisió: reflexionar detingudament sobre els temes d’interès per aprendre, intercanviar recursos i millorar diversos aspectes humans; revisar situacions dels serveis i els equips; modificar i introduir pràctiques; detectar i treballar conflictes, i tenir cura de la qualitat dels serveis; tot i que s’han de donar certes condicions perquè la intervisió funcioni adequadament. A partir d’aquests OAB, es poden fer recomanacions per al desenvolupament i l’autoavaluació dels equips per tal de millorar les sessions d’intervisió, que al seu torn poden tenir un impacte en l’atenció i la cura prestades a les persones ateses i en el benestar dels i les professionals i els equips. Sembla convenient integrar la intervisió com a pràctica habitual en els serveis d’atenció a les persones.
Article
Oportunitats, avantatges i beneficis de l’ús de la intervisió per part dels i les professionals de la intervenció social
Download article (234.76 KB)Akhurst, Jacqui, i Kelly, Kevin. (2006). Peer group supervision as an adjunct to individual supervision: Optimising learning processes during psychologists’ training. Psychology Teaching Review, 12(1), 3-15. https://doi.org/10.53841/bpsptr.2006.12.1.3
Berelson, Bernard. (1971). Content Analysis in Communication Research. Hafner Publishing Company.
Conger, Jay, i Kanungo, Rabindra Nath. (1988). The empowerment process: Integrating theory and practice. The Academy of Management Review, 13(3), 471-482. https://doi.org/10.2307/258093
Delval, Juan. (2018). Conocer el pensamiento de los niños. Introducción a la práctica del método clínico. Siglo XXI.
Diaconescu, Maria. (2015). Burnout, Secondary Trauma and Compassion Fatigue in Social Work. Revista de Asistenţâ Socialà, anul XIV, 3, 57‑63. Ethical Portofolio Jamie Staggs. http://staggsjamie.weebly.com/uploads/6/4/2/8/64285371/burnout_and_compassion_fatigue_in_social_workers.pdf
Erpenbeck, Martina. (2001). La intervisió i els seus fonaments. Revista de Treball Social, 163, 48-58.
Guix i Oliver, Joan. (2008). El análisis de contenido: ¿qué nos están diciendo? Revista de Calidad Asistencial, 23(1), 26. https://doi.org/10.1016/S1134-282X(08)70464-0
Inskipp, Francesca. (2002). New directions in supervision. Dins Rowan Bayne, Ian Horton i Jenny Bimrose (Eds.), New directions in counselling (p. 268-280). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203435212
Krajnčan, Mitja. (2021). Indicators of the Quality of Work in Residential Treatment Centres. Journal of Elementary Education, 14, Special Issue, 7-33. https://doi.org/10.18690/rei.14.Spec.Iss.7-33.2021
Kyndt, Eva; Dochy, Filip, i Nijs, Hanne. (2009). Learning conditions for non-formal and informal workplace learning. Journal of Workplace Learning, 21(5), 369-383. https://doi.org/10.1108/13665620910966785
Losada, Andrés; Márquez González, María, i Pérez Miguel, Ana. (2019). Cuidados, duelo y muerte. Dins Carme Triadó Tur, Montserrat Celdrán Castro i Feliciano Villar Posada, Desarrollo adulto y envejecimiento (p. 263-289). Alianza.
Menichetti Julia; Pitacco, Guiliana, i Graffigna, Guendalina. (2019). Exploring the early-stage implementation of a patient engagement support intervention in an integrated-care context—A qualitative study of a participatory process. Journal of Clinical Nursing, 28, 997-1009. https://doi.org/10.1111/jocn.14706
Nieuwenhuijse, Appolonia Marga; Willems, Dick L.; van Goudoever, Johannes B., i Olsman, Erik. (2022). The perspectives of professional caregivers on quality of life of persons with profound intellectual and multiple disabilities: a qualitative study. International Journal of Developmental Disabilities, 68(2), 190-197. https://doi.org/10.1080/20473869.2020.1737469
Oion Encina, Rakel, i Aranguren Vigo, Edurne. (2021). Replanteamiento epistemológico del análisis situacional DAFO / FODA en Trabajo Social. Cuadernos de Trabajo Social, 34(1), 115-125. http://dx.doi.org/10.5209/cuts.65775
Puig Cruells, Carmina. (2009). La supervisión en la intervención social. Un instrumento para la calidad y el bienestar profesional. (Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili). Recuperat 11 març 2025, de https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/8438/Tesi.pdf
Quílez Clavero, Agustín. (2018). Intervisión, elemento de mejora de los equipos profesionales de servicios sociales comunitarios: un caso en el medio rural de Aragón. Azarbe, 7, 57-64. Universidad de Murcia. https://revistas.um.es/azarbe/article/view/322731/254751
Ribé Buitrón, José Miguel. (2012). ¿Qué fue de los tradicionales grupos Balint? En defensa de la perspectiva Balint y una metodología adaptada en los espacios de coordinación con Atención Primaria. Norte de salud mental, vol. X(44), 13-27.
Ruf i Urbea, Albert. (2006). Supervisió en serveis personals: luxe o necessitat? Desenvolupament infantil i atenció precoç: revista de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç, 27-28, 31-40.
Salinsky, John. (2009, juny). A very short introduction to Balint groups. The Balint Society. https://balintsociety.org.uk/very-short-introduction-balint-groups
Smets, Lotte, i Rispens, Imke. (2014). Investigative Interviewing and Training: The Investigative Interviewer Apprentice. Fins Ray Bull (Ed.), Investigative Interviewing (p. 147-165). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-9642-7
Sonneveld, Jolanda; Rijnders, Jeremy; Metz, Judith; van Regenmortel, Tine, i Schalk, René. (2020). The contribution of professional youth work to the development of socially vulnerable youngsters: A multiple case study. Children and Youth Services Review 118(2020), 105476. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2020.105476
Staempfli, Adi, i Fairtlough, Anna. (2019). Intervision and professional development: An exploration of a peer-group reflection method in social work education. British Journal of Social Work, 49(5), 1254-1273. https://doi.org/10.1093/bjsw/bcy096
Tietze, Kim-Oliver. (2010). Wirkprozesse und personenbezogene Wirkungen von kollegialer Beratung. VS Verlag für Sozialwissenschaften. https://doi.org/10.1007/978-3-531-92155-6
Vera Perdomo, Araceli; Rodríguez Camelo, Lucía; García Almeida, María Esther; Gil Martín, Alicia; Guerra Rodríguez, Rosario, i Ramírez Baez, Raquel. (2013, abril, 11-13). Intervisión: una experiencia de cambio y mejora [Congrès]. III Congrés de Treball Social, Santa Cruz de Tenerife.
Wagenaar, Sylvia. (2015). Eine explorative Studie über Intervisionsgruppen niedergelassener Psychotherapeut/innen. Organisationsberatung, Supervision, Coaching, 22(4), 409-423. https://doi.org/10.1007/s11613-015-0437-x
Wender, Leonardo. (2010). Intervisión: un concepto acerca de la supervisión. Psicoanálisis, XXXII(2-3), 203-206.
Articles més llegits
