Repensant el poder dels professionals del treball social

Xavier
Pelegrí Viaña
Inicials: 
X.
Resum

El poder forma part consubstancial del treball social en la mesura que implica l’entramat de relacions socials que produeix la intervenció social. Partint de l’enfocament que proposa Foucault, aquí s’aborda específicament el poder de la professió de treball social i com s’incardina en la pràctica quotidiana. El fil conductor és el binomi saber-poder que, en termes professionals, es llegeix com a disciplina - exercici de la professió. A partir d’això, s’analitzen cinc dimensions en què poden donar-se manifestacions de poder del treball social i que caldria saber gestionar. L’anàlisi acaba, abans de les conclusions, amb una breu incursió en com es pot revertir el sentit negatiu del poder en l’exercici de la professió de treball social.

PDF icon Download article (169.37 KB)
Paraules clau:
Poder, relacions de poder, professió, saber, treball social
Per a citar: Pelegrí Viaña, X. (2023). Repensant el poder dels professionals del treball social. Revista de Treball Social, 225, 183-198.
Referències bibliogràfiques:

AGUAYO, Cecilia. Las profesiones modernas: dilemas del conocimiento y del poder. Un analisis para y desde el Trabajo Social. Buenos Aires: Espacio Editorial, 2007. ISBN: 950-802-255-8.

ÁLVAREZ-URÍA, Fernando. Repensar las relaciones de poder según Michel Foucault. Revista de Occidente, 2015, núm. 409, p. 37-51. ISSN: 0034-8635.

ANTÓN, Gustavo; DAMIANO, Franco. La dimensión poder en la obra de Norbert Elias. Prácticas de oficio. Investigación y reflexión en Ciencias Sociales, 2014, núm. 14. Disponible en: http://ides.org.ar/ publicaciones/practicasdeoficio.

ARANGUREN, Edurne. Empoderamiento profesional e intelectual en Trabajo Social. Retos de futuro. Azarbe, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 2014, núm. 3, p. 139-147. ISSN: 2255-4955.

ÁVILA-FUENMAYOR, Francisco. El concepto de poder en Michel Foucault. Telos, 2006, vol. 8, núm. 2, p. 215-234. ISSN: 1317-0570.

CARRIÓN, Juan. Poder en Tiempos Revueltos: ¿Personalizado o Socializado? Jano 2.0. 26 de novembre de 2009. Disponible en: https://juancarrion.wordpress.com/2009/11/26/poder-en-tiempos- revueltos-¿personalizado-o-socializado/ (Consulta: 9/01/2018).

DE ZAN, Julio. La profesión del poder. Revista Científica de UCES, 2012, vol. 16, núm. 1, p. 48-59. ISSN: 1852-7310.

FOUCAULT, M. Hermenéutica del sujeto. Madrid, La Piqueta: 1994.

GARCÍA GARCÍA, Sergio. Reflexionar la identidad profesional como estrategia de poder hacia la repolitización del del trabajo social. Portularia, 2009, vol. IX, núm. 2, p. 113-122. ISSN: 1578-0236.

GARCÍA MARTÍN, Lorenzo. El grupo operativo como método participativo: poder y aprendizaje en la relación profesional. Cuadernos de Trabajo Social, 2012, vol. 25, núm. 1, p. 205-219. ISSN: 0214-0314.

GUILLÉN, Mauro, F. Profesionales y burocracia: desprofesionalización, proletarización y poder profesional en las organizaciones complejas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas: Reis, 1990, núm. 51, p. 35-51. ISSN: 0210-5233.

IDARETA, Francisco. Eufemización de la violencia ejercida en trabajo social: Hacia el reconocimiento intradisciplinar del abuso de poder. Trabajo Social Hoy, 2017, núm. p. 59-82. ISSN: 1134-0991.

INNERARITY, Daniel. El dialogo entre saber y poder. Claves de razón práctica, 2011, núm. 209, p. 12- 19. ISSN: 1130-3689.

JIMÉNEZ BERTOMEU, Víctor. Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas, 2002, núm. 10, p. 427-444. ISSN: 1133-0473.

MARTÍN ESTALAYO, Maribel. Los dilemas éticos en la profesión de trabajo social. En ZAMANILLO, T. (dir.). Ética, teoría y técnica. La responsabilidad política del trabajo social. Madrid: Talasa, 2011, p. 9-43. ISBN: 978-84-96266-37-7.

MÉNDEZ, Rubens R. El discurso sobre el poder en la intervención profesional: otro caso de la colonización del trabajo social por el régimen de verdad de las ciencias sociales. Acciones e investigaciones sociales, 2009, núm. 27, p. 111-129. ISSN: 1132-192X.

MORALES, Ernesto. Empoderamiento y transformación de las relaciones de poder. Un análisis crítico de los procesos institucionales de participación ciudadana. Tesi doctoral (inèdita). Universitat Autònoma de Barcelona, 2016.

PELEGRÍ, Xavier. El poder en el trabajo social: Una aproximación desde Foucault. Cuadernos de Trabajo Social, 2004, núm. 17, p. 21-43. ISSN: 0214-0314.

RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Alfonsa. Más allá de la perspectiva crítica. Cuadernos de Trabajo Social, 2007, vol. 20, p. 117-137. ISSN: 0214-0314.

RODRÍGUEZ, Josep A.; GUILÉN, Mauro F. Organizaciones y profesiones en la sociedad contemporánea. Revista Española de Investigaciones Sociológicas: Reis, 1992, núm. 59, p. 9-18. ISSN: 0210-5233.

SAN JUAN, Luís. El “poder de los despachos” y el poder vivir con dignidad. Miscelánea Comillas, 2010, vol. 68, núm. 133, p. 638-651. ISSN: 0210-9522.

SILVA, Pedro; SACRAMENTO, Octavio; MENDONÇA, Vera. Proximidade, reflexividade e crítica: o lugar da etnografia na intervenção social. Cuadernos de Trabajo Social, 2015, vol. 28, núm. 1, p. 27- 37. ISSN: 0214-0314.

TIRADO, Francisco Javier; DOMÈNECH, Miquel. Extituciones: Del poder y sus anatomías. Política y Sociedad, 2001, núm. 36, p. 191-204. ISSN: 1130-8001.

ZAMANILLO, Teresa. Las relaciones de poder en las profesiones de ayuda. Una cuestión ética de primer orden. Azarbe, Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 2012, núm. 1, p. 157-170. ISSN: 2255-4955.

ZAMANILLO, Teresa; MARTÍN, Maribel. La responsabilidad política del Trabajo Social. Trabajo Social Global, 2011, vol. 2, núm. 3, p. 97-115. ISSN 2013-6757.