La preocupació per la vulneració de drets de la infància ha motivat el present estudi,4 orientat a avaluar el funcionament dels programes d’intervenció integral especialitzada que ofereixen respostes terapèutiques a diverses formes de maltractament infantil a la regió de Valparaíso, Xile. S’empra una metodologia mixta, abordant elements crítics del disseny, procés i resultats del programa, específicament a les ciutats de La Calera, La Ligua, Ovalle i Los Vilos.
L’article relata l’experiència de col·laboració entre les estudiants de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB) i els joves usuaris de La Casa Jove - Dar Chabab, un centre de dia a Barcelona adreçat a joves del territori, principalment d’origen migrat i extutelats per la DGAIA, mitjançant l’organització d’una exposició i un taller del mètode Zentangle. Aquest projecte va permetre als estudiants i joves compartir experiències, trencar barreres culturals i generar vincles.
L’article té com a objectiu desenvolupar la nostra experiència professional en la implementació del Model Municipal per a la Prevenció del Treball Infantil a la província de Misiones, Argentina. Per fer-ho, l’article sintetitza els avanços aconseguits a partir d’una activitat formativa producte de l’articulació entre la Facultat d’Humanitats i Ciències Socials de la Universitat Nacional de Misiones (UNaM) i l’Asociación Sueño para Misiones, durant l’any 2020.
La pandèmia de covid-19 ha tingut un impacte significatiu en la generació Z, per la qual cosa és necessari dissenyar projectes de promoció de la salut dirigits a mitigar-ne els efectes. Es va emprendre una recerca de tipus quantitativa-descriptiva orientada a conèixer els seus hàbits de vida amb l’objectiu d’incorporar la seva pròpia visió. Hi van participar 588 estudiants de Secundària procedents d’un entorn urbà, d’entre 11 i 17 anys, de tots dos sexes i no binaris.
L’àmbit de la memòria democràtica pràcticament no ha estat explorat com a camp específic d’intervenció professional des de les disciplines del treball social i l’educació social. A diferència d’altres països, a Espanya l’única Llei de memòria democràtica data de 2022, malgrat que ha transcorregut gairebé mig segle des del final de la dictadura. Una de les conseqüències directes d’aquesta persistent falta de reconeixement, justícia i reparació a les víctimes, és que ha negat el dol a les famílies en les quals el trauma s’ha transmès generacionalment fins a l’actualitat.
Els canvis socials continuats i la diversitat contextual estan generant noves necessitats en salut. Els determinants socials cada vegada tenen més pes, si és possible, i fan créixer la complexitat psicosocial que se suma a la complexitat mèdica. Les cures pal·liatives pediàtriques no són alienes a la realitat contemporània i estan influenciades per factors socials i polítics. Així, s’ha fet important fer patent l’existència dels factors de complexitat social perquè en l’avaluació i intervenció social i acompanyament a pacients i famílies siguin tinguts en compte.
Amb motiu d’aquest número especial commemoratiu dels 40 anys del Col·legi, i a suggeriment del Consell Assessor de l’RTS, recuperem la secció d’entrevistes que la revista va tenir en diferents etapes.
La Family Group Conference (FGC) és un model d’intervenció familiar originari dels maoris de Nova Zelanda, que als anys vuitanta es va anar expandint a altres països. La clau és donar protagonisme a les famílies perquè elles mateixes i la seva xarxa prenguin les decisions per solucionar les preocupacions que tenen.
“Una infància infeliç no determina la vida” (Cyrulnik, 2001). Davant d’aquesta afirmació es planteja la importància de reflexionar sobre els infants que han patit situacions traumàtiques (maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals i/o situacions de negligència), i la necessitat de reconeixement i reparació per part dels adults envers el mal ocasionat als fills i les filles.
En el treball de protecció al menor en famílies amb infants en risc, tradicionalment s’ha prioritzat la seguretat d’aquests sobre l’estabilitat dels vincles familiars, la qual cosa solia desembocar en pràctiques coercitives i de confrontació amb les famílies que acabaven sovint amb una retirada del menor. Els resultats poc eficaços d’aquestes pràctiques tradicionals han propiciat la cerca d’una col·laboració entre professionals i famílies que, per no quedar en mera retòrica, ha d’arribar a plasmar-se en intervencions concretes.
