L’article fa una revisió teòrica del lloc que ocupen les mares co-víctimes de l’abús sexual dels seus fills. Intenta desmuntar idees arrelades com l’instint matern y les reaccions socials que s’esperen del gènere femení. Posteriorment, es caracteritzen les particularitats d’aquelles mares implicades en la credibilitat i el suport als seus fills, a més dels obstacles que comporta el fet de posar-se al costat de les víctimes. Així mateix, s’ofereixen pistes sobre la feina terapèutica que cal dur a terme individualment i en grup.
En l’àmbit educatiu, el Treball Social s’ha caracteritzat per una absència inconcebible de la seva figura professional o, en alguns casos, per la seva escassa participació. Resulta inqüestionable debatre que la presència del Treball Social en els sistemes educatius no aportaria múltiples beneficis als diferents agents implicats de la comunitat educativa (alumnat, familiars, professorat, personal administratiu i de serveis, institució, comunitat o administracions públiques amb les quals es relaciona).
Aquest article presenta els resultats d’un estudi amb l’objectiu de conèixer la percepció i les actituds vers el gènere i la violència de gènere que tenen els estudiants universitaris, amb la finalitat d’aportar elements que permetin generar processos de resignificació dels constructes socials que promouen relacions asimètriques entre homes i dones.
La variabilitat en la presa de decisions en protecció infantil està rebent cada vegada més atenció en el treball social. Aquest article presenta les troballes d’un estudi quantitatiu que s’ha dut a terme amb professionals de protecció infantil en la comunitat autònoma del País Basc. L’objectiu és analitzar la variabilitat en la presa de decisions en protecció infantil en funció de les característiques personals dels professionals que intervenen en aquests casos.
