El present article proposa reflexions a partir de la sistematització d’experiències de treballadors/es socials inserits/des en l’educació secundària a la província de Santa Cruz en el context pandèmic.
L’objectiu del treball és contribuir a la visibilitat de la manera en què els/les professionals del treball social van transitar la pandèmia en la fase d’aïllament. En aquest sentit, no proposa resultats tancats, unívocs i finals, sinó que intenta posar en relleu les polítiques educatives que actuen com a teló de fons dels processos d’intervenció, principalment evidenciant el rol de l’estat, i, una vegada aclarides, procedeix a descriure les diferents metodologies portades endavant pel conjunt de professionals en el nivell d’educació secundària, particularment durant la crisi sanitària.
Especialment es para esment a les maneres en què les persones que exerceixen el treball social van redefinint la seva pràctica professional en aquest escenari inèdit, així com a les diferents problemàtiques que es fan presents en la població estudiantil i les seves famílies. Es procedeix finalment a proposar reflexions i plantejaments possibles davant els desafiaments futurs, apostant per la trobada d’interlocutors.
