La il·lusió de qualsevol persona és poder treballar en el camp en el qual s’ha format. Encara que a la professió del treball social hi hagi un fort vincle vocacional, la realitat no és diferent. A l’hora d’enfrontar-se al món laboral, els treballadors i les treballadores socials a Espanya sempre han tingut la disjuntiva de preparar oposicions per a les administracions públiques o bé buscar ocupació en organitzacions del tercer sector o en empreses o, en temps més recents, l’exercici lliure.
Aquest estudi examina la problemàtica del racisme en l’àmbit universitari, enfocant-se en les dinàmiques de prejudici i discriminació cap a estudiants migrants llatinoamericans. Des de la mirada del treball social, disciplina compromesa amb la justícia social i la igualtat (Federació Internacional de Treballadors Socials [FITS], 2014), s’intenta indagar en una institució pluricultural, com és la universitat argentina, si hi ha un racisme que es reprodueix mitjançant pràctiques subtils com ara microagressions, exclusió curricular i segregació espacial.
L’article relata l’experiència de col·laboració entre les estudiants de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB) i els joves usuaris de La Casa Jove - Dar Chabab, un centre de dia a Barcelona adreçat a joves del territori, principalment d’origen migrat i extutelats per la DGAIA, mitjançant l’organització d’una exposició i un taller del mètode Zentangle. Aquest projecte va permetre als estudiants i joves compartir experiències, trencar barreres culturals i generar vincles.
L’article té com a objectiu desenvolupar la nostra experiència professional en la implementació del Model Municipal per a la Prevenció del Treball Infantil a la província de Misiones, Argentina. Per fer-ho, l’article sintetitza els avanços aconseguits a partir d’una activitat formativa producte de l’articulació entre la Facultat d’Humanitats i Ciències Socials de la Universitat Nacional de Misiones (UNaM) i l’Asociación Sueño para Misiones, durant l’any 2020.
El creixement dels processos d’urbanització té diferents efectes en la vida de les ciutats i els barris. L’increment dels problemes socials i de la diversitat etnocultural en són dos, que repten a les administracions a una adaptació necessària de les estratègies polítiques i mètodes d’intervenció que garanteixin la convivència i cohesió socials. L’autor i l’autora de l’article analitzen de manera comparativa diversos processos desenvolupats en territoris vulnerables i d’alta diversitat etnocultural a la Comunitat de Madrid.
L’objectiu d’aquest article és explorar idees sobre les oportunitats, els avantatges i els beneficis (“OAB”) experimentats en utilitzar la metodologia d’intervisió per part de professionals d’intervenció social que treballen a Catalunya. Es va dur a terme una anàlisi de contingut categorial en termes d’OAB, basada en entrevistes semiestructurades a sis professionals de la intervenció social, participants en sessions contínues d’intervisió.
El llibre guanyador de l’XI Premi de recerca en Treball Social Dolors Arteman (en la categoria de recerca realitzada) ofereix una visió enriquidora sobre les dinàmiques del tercer sector social. Des de la contextualització teòrica fins a les conclusions pràctiques, aborda les sinergies entre voluntariat i professionals. És una eina valuosa no només per als treballadors del tercer sector, sinó per a tots els actors implicats. Explora les funcions reconegudes del voluntariat i la seva relació amb els professionals, destacant els avantatges i reptes d’aquesta col·laboració.
Aquesta recerca ens mostra diferents percepcions i experiències viscudes per persones amb problemàtiques residencials, sobre l’acompanyament professional que han rebut per part de les treballadores socials del sistema de serveis socials, en els municipis de Cerdanyola del Vallès i Ripollet (Barcelona).
S’ha plantejat una recerca qualitativa. Per fer-ho, s’ha treballat amb persones usuàries del sistema de serveis socials que han tingut problemes d’habitatge i formen part del col·lectiu PAH Ripollet-Cerdanyola.
Amb motiu d’aquest número especial commemoratiu dels 40 anys del Col·legi, i a suggeriment del Consell Assessor de l’RTS, recuperem la secció d’entrevistes que la revista va tenir en diferents etapes.
Malgrat que pensar en la mort en infants i adolescents és un esforç ingrat, la possibilitat d’acompanyament al final de la vida en la infància és l’objectiu de les cures pal·liatives pediàtriques. L’atenció pal·liativa pediàtrica es configura com l’especialitat que dona resposta a malalties sense opció curativa. De manera multidisciplinària s’està posant en marxa la xarxa d’atenció pal·liativa pediàtrica integral (XAPPI) a Catalunya per donar resposta, amb un model biopsicosocial i espiritual, a pacients i famílies que fan front a patologies sense tractament possible.
