Es tracta del tercer llibre generat en l’entorn del Postgrau de Supervisió en Contextos d’Acció Social de la Universitat del País Basc, que es troba en la seva tercera edició.
Aquest lliurament completa els dos anteriors, l’un (2022) dedicat a l’exposició teoricopràctica del model RAPS (Recerca Acció Participació Supervisió) i l’altre (2023), a recollir de manera extensa, col·laborativa i transdisciplinària interessants aportacions a la reflexió sobre la supervisió segons aquest model i a l’exercici del treball social en la complexa realitat del món actual.
La preocupació per la vulneració de drets de la infància ha motivat el present estudi,4 orientat a avaluar el funcionament dels programes d’intervenció integral especialitzada que ofereixen respostes terapèutiques a diverses formes de maltractament infantil a la regió de Valparaíso, Xile. S’empra una metodologia mixta, abordant elements crítics del disseny, procés i resultats del programa, específicament a les ciutats de La Calera, La Ligua, Ovalle i Los Vilos.
La il·lusió de qualsevol persona és poder treballar en el camp en el qual s’ha format. Encara que a la professió del treball social hi hagi un fort vincle vocacional, la realitat no és diferent. A l’hora d’enfrontar-se al món laboral, els treballadors i les treballadores socials a Espanya sempre han tingut la disjuntiva de preparar oposicions per a les administracions públiques o bé buscar ocupació en organitzacions del tercer sector o en empreses o, en temps més recents, l’exercici lliure.
L’àmbit de la memòria democràtica pràcticament no ha estat explorat com a camp específic d’intervenció professional des de les disciplines del treball social i l’educació social. A diferència d’altres països, a Espanya l’única Llei de memòria democràtica data de 2022, malgrat que ha transcorregut gairebé mig segle des del final de la dictadura. Una de les conseqüències directes d’aquesta persistent falta de reconeixement, justícia i reparació a les víctimes, és que ha negat el dol a les famílies en les quals el trauma s’ha transmès generacionalment fins a l’actualitat.
El creixement dels processos d’urbanització té diferents efectes en la vida de les ciutats i els barris. L’increment dels problemes socials i de la diversitat etnocultural en són dos, que repten a les administracions a una adaptació necessària de les estratègies polítiques i mètodes d’intervenció que garanteixin la convivència i cohesió socials. L’autor i l’autora de l’article analitzen de manera comparativa diversos processos desenvolupats en territoris vulnerables i d’alta diversitat etnocultural a la Comunitat de Madrid.
Aquesta recerca ens mostra diferents percepcions i experiències viscudes per persones amb problemàtiques residencials, sobre l’acompanyament professional que han rebut per part de les treballadores socials del sistema de serveis socials, en els municipis de Cerdanyola del Vallès i Ripollet (Barcelona).
S’ha plantejat una recerca qualitativa. Per fer-ho, s’ha treballat amb persones usuàries del sistema de serveis socials que han tingut problemes d’habitatge i formen part del col·lectiu PAH Ripollet-Cerdanyola.
En aquest article es presenten els resultats principals de l’estudi dut a terme el 2018-2019 amb el propòsit d’identificar les característiques de la implementació del programa Más familias en Acción (MFA) al municipi de Calarcá, Quindío, Colòmbia, així com la connexió del programa amb el marc de les polítiques socials i les transformacions produïdes en les condicions de salut, habitatge, ocupació i educació de les famílies beneficiàries.
El sensellarisme es constitueix com un fenomen multifactorial, multidimensional, estructural i dinàmic que dificulta la intervenció professional i genera que, en determinades ocasions, la persona torni a la situació de sensellarisme després d’haver assolit la integració social. Aquesta recerca aborda el fenomen de porta giratòria, analitzant tant la seva magnitud com la possible interseccionalitat que hi pogués haver entre els factors que generen la reincidència.
Amb motiu d’aquest número especial commemoratiu dels 40 anys del Col·legi, i a suggeriment del Consell Assessor de l’RTS, recuperem la secció d’entrevistes que la revista va tenir en diferents etapes.
Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.
