El mestre Paulo Freire (2010) situa l’acció-reflexió pedagògica en els fonaments socials, ja que “cap societat s’afirma sense el perfeccionament de la seva cultura, de la ciència, de la recerca, de la tecnologia, de l’ensenyament. I tot això comença amb la preescola” (p. 73). El món contemporani està experimentant la consolidació de la quarta revolució industrial, on la ciència i la tecnologia se situen com a generadors de riquesa i desenvolupament econòmic i, per això, l’escola travessa transformacions cada vegada més accelerades.
Sabem que el treball social és una disciplina jove, amb poc més de 100 anys d’experiència, i es té la creença que només és una disciplina pràctica, experiencial i vivencial. Aquest pensament està lluny de la realitat i ho demostra aquest llibre que avui ressenyem i que s’ha de convertir en manual indispensable per a treballadores socials i estudiants de grau de Treball Social.
Valgui iniciar aquesta ressenya expressant el meu reconeixement a les autores d’aquest llibre. Algunes formen part del Consell Assessor de l’RTS, alguna altra és companya de pràctica professional i totes, sense excepció, han estat i continuen sent referents tant en la meva reflexió com en la meva acció professional. Aquesta sentida proximitat m’ha fet
Aquesta obra gira al voltant de les persones en situació de dependència a l’Estat espanyol, a partir de la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
Aquest article fa una ressenya del llibre anomenat Catorze dones. El treball social a Catalunya (1932-2020), del qual en són autors Violeta Quiroga, Josep Maria Mesquida i Aïda Ballester. Surt d’una recerca en la qual ha participat l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
El llibre que presento ha estat elaborat per Cristina Vidal-Martí, doctora en Psicologia, graduada en Educació Social i, des de fa uns anys, professora associada al departament de MIDE de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquest treball parteix de la seva tesi doctoral, en què analitza el fenomen de la violència exercida per part de les persones grans institucionalitzades cap als professionals.
Supervisión en trabajo social és una obra que feia molta falta. Les coordinadores i professores Ainhoa Berasaluze, Mirin Ariño, Charo Ovejas i Maddalen Epelde han fet una gran labor teòrica i pràctica sobre la supervisió en treball social, a partir d’un marc epistemològic i un enfocament metodològic dels processos que s’esdevenen en la supervisió. Per fer-ho, han utilitzat una manera innovadora d’investigar en l’àmbit del treball social, basant-se en el model IAPS (recerca-acció-participació-supervisió).
Al voltant de l’any 380 aC, Plató ens plantejava, a través del conegut mite de la caverna (Plató, 1872), la tendència humana a deixar-se guiar per les aparences en el procés de construcció del coneixement, així com la necessitat d’anar més enllà per descobrir la realitat. Malgrat els avenços científics, alguns fenòmens socials continuen mantenint-se a l’ombra de la caverna platònica en ser explicats mitjançant prejudicis i estereotips forjats al llarg de l’esdevenir històric, com succeeix en el cas del sensellarisme (Cabrera, 2008; Arrels, 2017).
Els dos llibres s’assemblen i es diferencien. S’assemblen perquè intenten respondre una qüestió fonamental per al treball social, que és comprendre què ha passat des del final de la Segona Guerra Mundial, i més recentment, en relació amb el socialisme: Ha mort el socialisme? Hi ha cap alternativa? Com es va poder passar en menys de cent anys d’unes idees que aportaven entusiasme i mitjans per millorar la societat a unes altres que les neguen i en reneguen i plantegen que tota possibilitat de convivència implica allunyar les idees socialistes i rendir-se davant un mercat poc intervingut?
Aquest llibre forma part d’una trilogia de manuals que es publica amb la intenció de reforçar el treball social com una disciplina que forma part dels sistemes de protecció i de benestar social. Els coordinadors del llibre, Tomás Fernández García i Laura Ponce de León Romero, professionals del treball social, àmbit al qual es dediquen professionalment, a més de dedicar-se a la docència i la recerca, transmeten amb el seu treball una intenció clara: continuar consolidant el treball social com a ciència del saber, saber fer i saber ser.
