Suïcidi consumat en la vellesa a Espanya i Catalunya: anàlisi comparativa entre factors associats i estratègies preventives. Aportacions des del treball social sanitari i forense

Cristina
Anoro Lloveras
Inicials: 
C.
Resum

A Espanya, igual que a la majoria de països, les persones de més de 65 anys tenen les taxes més altes de suïcidi. Aquestes augmenten amb l’edat i són prou grans per constituir un problema social i de salut pública.

El suïcidi visible a Espanya, el que apareix a les estadístiques presentades, no és un problema menor. És la principal causa externa de mort en la població d’entre 65 i 69 anys tant a escala nacional com autonòmica.

Això és especialment important atès el continu augment de la grandària de la població anciana i especialment preocupant tenint en compte l’escassetat de dades estadístiques fiables sobre el nombre de morts per suïcidi de les persones de més de 65 anys; així com pel desconeixement absolut, estadísticament parlant, dels factors que hi incideixen.

L’objectiu del present estudi ha estat el d’identificar els factors relacionats amb el suïcidi consumat de les persones ancianes al nostre territori. En concret, a partir de les dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, s’analitzen les taxes de mortalitat per suïcidi en la població més gran de 65 anys, les causes de la mort i el mitjà emprat, així com les causes bàsiques de defunció.

Posteriorment, hem confrontat aquests resultats amb les estratègies definides en els plans actuals de prevenció del suïcidi de les administracions sanitàries. El propòsit final és el d’evidenciar si hi ha una relació coherent entre els factors vinculats al suïcidi i les accions preventives actuals.

PDF icon Download article (573.92 KB)
Paraules clau:
Suïcidi, vellesa, factors precipitants, plans de prevenció, accions preventives.
Per a citar: Anoro Lloveras, C. (2025). Suïcidi consumat en la vellesa a Espanya i Catalunya: anàlisi comparativa entre factors associats i estratègies preventives. Aportacions des del treball social sanitari i forense. Revista de Treball Social, 229, 65-87. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2025.229.03.
Referències bibliogràfiques:

Alvarado García, Alejandra M., i Salazar Maya, Ángela M. (2014). Análisis del concepto de envejecimiento. Gerokomos, 25(2), 5. Scielo. http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1134-928X2014000200002

Bonnie Harmer, Sara L.; Truc vi H. Duong, i Saadabadi, Abdolreza. (2022). Suicidal ideation. National Library of Medicine. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33351435/

Castillo Patton, Andy Eric. (2022). Contención del suicidio en España: evaluación del diseño de las políticas y Planes de Salud Mental de las Comunidades Autónomas. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 28, 6-26. https://doi.org/10.24965/gapp.i28.10956

Comissió Europea. (2008). Pacto europeo para la salud mental y el bienestar. Recuperat 2 juny 2024, de https://health.ec.europa.eu/system/files/2016-11/mhpact_es_0.pdf

Conwell, Yeates, i Duberstein, Paul. (1998). Age differences in behaviours leading to completed suicide. The American Journal of Geriatric Psychiatry, 6(2), 122-126. ScienceDirect. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1064748112610203

Conwell, Yeates; Van Orden, Kimberly, i D. Caine, Eric. (2012). Suicidio en ancianos. Psiquiatría biológica, 19(4), 127-136. https://doi.org/10.1016/j.psiq.2012.09.003

Dorpat, Theodore L., i Ripley, Herbert S. (1960). A study of Suicide in the Seattle Area. Comprehensive Psychiatry, 1(6), 349-356. https://doi.org/10.1016/S0010-440X(60)80058-2

Duckworth, Geoffrey, i McBride, Hazel. (1996). Suicide in old age: a tragedy of neglect. Can J Psychiatry, 41(4), 217-222. https://doi.org/10.1177/070674379604100405

Fundación Española para la Prevención del Suicidio. (2022). Observatorio del suicidio en España. Datos definitivos España 2022. Recuperat 2 juny 2024, de https://www.fsme.es/observatorio-del-suicidio-2022-definitivo/

Fundación Española para la Prevención del Suicidio. (2024). Curso avanzado de prevención del suicidio. Factores de riesgo, protectores y precipitantes implicados en la conducta suicida. Señales de alerta. Curs no publicat, Fundación Salud Mental España para la prevención de los trastornos mentales y el suicidio.

Gramaglia, Carla; Calati, Rafaella, i Zeppegno, Patrizia. (2019). Rational Suicide in Late Life: A Systematic Review of the Literature. Medicina, 55(10), 656. https://doi.org/10.3390/medicina55100656

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2023a). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y periodo. Resultados nacionales y autonómicos. Recuperat 2 juliol 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-tabla

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2023b). Suicidios por medio empleado, sexo y edad. Resultados nacionales. Recuperat 2 juliol 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72066#_tabs-tabla

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2024). Metodología de la Estadística de Defunciones según la Causa de Muerte. Recuperat 16 febrer 2024, de https://ine.es/daco/daco42/sanitarias/metodologia_00.pdf

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2025a, juliol 2). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y período. Comunidades y Ciudades Autónomas, Todas las edades, Total, 2023 [Gràfic]. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-grafico

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2025b, juliol 2). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y periodo, Comunidades y Ciudades Autónomas, Todas las edades, Total, 2023 [Gràfic]. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-grafico

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2025c, juliol 2). Tasa de mortalidad por suicidio por comunidad autónoma, edad, sexo y período. Comunidades y Ciudades Autónomas, Todas las edades, Total, 2023 [Gràfic]. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=46688#_tabs-grafico

Institut Nacional d’Estadística [INE] (2025d, juliol 3). Defunciones por suicidios. Resultados nacionales. Suicidios por medio empleado, sexo y edad. Estadística de defunciones según la Causa de Muerte, Medio empleado. Ambos sexos, Todas las edades [Gràfic]. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72066#_tabs-grafico

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2025e, juliol 3). Causa básica de defunción. Resultados nacionales. Defunciones por causas (lista reducida), sexo y edad. Estadística de Defunciones según la Causa de la Muerte, Causas (lista reducida), Ambos sexos, Todas las edades [Gràfic]. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72027#_tabs-grafico

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2025f, juliol 3). Causa básica de defunción. Resultados por comunidades y ciudades autónomas. Cataluña. Defunciones por provincia de residencia, causas (lista reducida), sexo y edad [Gràfic]. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=72047#_tabs-grafico

Jiménez Rojas, Iván Alberto. (2001). La autopsia psicológica como instrumento de investigación. Revista Colombiana de Psiquiatría, 30(3), 271-276. Scielo. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-74502001000300006

Laflamme, Lucia; Vaez, Marjan; Lundin, Karima, i Sengoelge, Mathilde. (2022). Prevention of suicidal behavior in older people: A systematic review of reviews. PLoS ONE, 17(1), e0262889. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0262889

 Levasseur, Mélanie; Lussier-Therrien, Marika; Lee Biron, Marie; Dubois, Marie-France; Boissy, Patrick; Naud, Daniel; Dubuc, Nicole; Coallier, Jean-Claude; Calvé, Jessica, i Audet, Mélisa. (2022). Scoping study of definitions and instruments measuring vulnerability in older adults. Journal of the American Geriatrics Society, 70(1), 269-280. https://doi.org/10.1111/jgs.17451

Lindner, Reinhard; Drinkmann, Arno; Schneider, Barbara; Sperling, Uwe, i Supprian, Tillman. (2022). Suizidalität im Alter [Suicidality in older adults]. Z Gerontol Geriatr, 55(2), 157-164. National Library of Medicine. Recuperat 27 octubre 2025, de https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35217925/

Matusevich, Daniel, i Pérez Barrero, Sergio. (2009). Suicidio en la vejez (1.ª ed). Polemos.

Mesones Peral, Jesús E. (2014). Suicidios. Manual de prevención, intervención y postvención de la conducta suicida. El suicidio a lo largo de la historia y las culturas (2.ª ed.). Fundación Salud Mental España.

Ministeri de Sanitat. (2022). Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud: Período 2022-2026. Recuperat 2 juny 2024, de https://www.sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/saludMental/docs/Ministerio_Sanidad_Estrategia_Salud_Mental_SNS_2022_2026.pdf

Ministeri de Sanitat, Comissionat de Salut Mental. (2025). Plan de acción para la prevención del suicidio 2025-2027. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/saludMental/docs/Plan_de_accion_para_la_prevencion_del_suicidio_2025_2027.pdf

Obuobi-Donkor, Gloria; Nkire, Nnamdi, i Agyapong, Vincent. (2021). Prevalence of Major Depressive Disorder and Correlates of Thoughts of Death, Suicidal Behaviour, and Death by Suicide in the Geriatric Population—A General Review of Literature. Behavioral Sciences, 11(11), 142. https://doi.org/10.3390/bs11110142

Organització Mundial de la Salut [OMS]. (2021, setembre 21). Plan de Acción Integral sobre Salud Mental 2013-2030. Recuperat 2 juliol 2025, de https://www.who.int/es/publications/i/item/9789240031029

Organització Mundial de la Salut [OMS]. (2024, setembre 18). Suicidio. Preguntas y respuestas. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.who.int/es/news-room/questions-and-answers/item/suicide

Organització Mundial de la Salut [OMS]. (2025, març 25). Suicidio. Recuperat 7 octubre 2025, de https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/suicide

Pla director de salut mental i addiccions (Dir. i Coord.). (2021). Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025: PLAPRESC 2021-2025. Direcció General de Planificació en Salut. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Recuperat 2 juny 2024, de https://economia.gencat.cat/web/.content/70_analisi_finances_publiques_avaluacio_politiques_publiques/informes/informe-complet-iniciativa/2021/slt-iniciativa-pla-prevencio-suicidis.pdf

Salvarezza, Leopoldo. (2009). Prólogo. Dins Daniel Matusevich i Sergio Pérez Barrero, Suicidio en la vejez (p. 11). Polemos.

Sánchez Arenas, Joaquina. (2017). Autopsia social como técnica pericial forense post mortem. Dins María Jezabel Mateos de la Calle i Laura Ponce de León Romero (Coords.), El trabajo social en el ámbito judicial (p. 155-174). Colegio Oficial de Trabajadores Sociales de Madrid. https://www.comtrabajosocial.com/cms/ficheros/documentos/trabajo_social_en_el_ambito_judicial.pdf

Tang, Samantha; Reily, Natalie M.; Arena, Andrés; Batterham, Philip J.; Calear, Alison L.; Carter, Gregorio; Mackinnon, Andrew J., i Christensen, Helen. (2022). People Who Die by Suicide Without Receiving Mental Health Services: A Systematic Review. Frontiers in Public Health, 9. https://doi.org/10.3389/fpubh.2021.736948

Vergara Duarte, Montse; Benach, Joan; Martínez, José Miguel; Buxó Pujolràs, Maria, i Yasui, Yutaka. (2009). La mortalidad evitable y no evitable: distribución geográfica en áreas pequeñas de España (1990-2001). Gaceta Sanitaria, 23(1). Scielo. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112009000100005#:~:text=La%20mortalidad%20evitable%20puede%20definirse,en%20todos%20sus%20pasos%221