Aquest article es fonamenta en resultats de recerques dutes a terme amb població víctima del conflicte sociopolític armat, població migrant i signants de pau a Colòmbia. D’aquestes experiències sorgeix una construcció teòrica i tècnic-instrumental que situa les narratives digitals com a dispositiu metodològic en els processos de recerca/intervenció en i des del treball social.
Des dels interessos que orienten el desenvolupament d’aquest article, les narratives digitals es conceben com a exercicis de memòria i dispositius transicionals de gran utilitat, en processos d’intervenció professional amb grups poblacionals que experimenten contextos i problemàtiques de gran complexitat, en els quals es fa necessari avançar en exercicis individuals i col·lectius que permetin resignificar els seus projectes de vida tramitant experiències personals, familiars i comunitàries, en les quals situar-se en el present, evocar el passat i projectar el futur es constitueix en un imperatiu.
