Per poder ajudar a qui ha de morir es necessita prendre consciència de tota una nova i àmplia realitat: de les noves possibilitats, dels nous drets dels ciutadans malalts i dels nous deures de respecte i d’ajuda solidària que es demanen. Per serne prou conscient es precisa una mirada que superi el biologisme i el pur contracte laboral i faci un esforç per centrar-se en la persona que pateix. S’ha d’evitar el sofriment, els tractaments ja inútils i s’ha de proporcionar una companyia empàtica i activa.