El treball social com a pilar del tercer sector d’acció social: anàlisi de competències i funcions

Fatima
Centenero de Arce
Inicials: 
F.
Resum

Aquest article analitza el paper del treball social com a actor clau en el tercer sector d’acció social (TSAS) subratllant-ne l’origen lligat als moviments socials de la segona meitat del segle xx. Aquestes mobilitzacions van sorgir com a resposta ciutadana als profunds canvis estructurals de l’era industrial, que van generar necessitats socials noves i complexes. El TSAS va canalitzar les demandes col·lectives i va anar guanyant progressivament rellevància fins a influir en els discursos socials, científics i polítics. Aquest sector, conformat per entitats no lucratives, voluntàries i autònomes, es va consolidar com un pont entre l’estat i la societat civil.

El moviment social del TSAS ha evolucionat des del seu rol reivindicatiu i assistencial cap a una professionalització creixent, en la qual el treball social ha passat a ocupar un lloc central dins de les organitzacions. El treballador social no només exerceix funcions d’atenció directa, sinó també tasques complexes de planificació, gestió, avaluació i direcció, aportant una visió integradora, científica i tècnica imprescindible per al compliment dels seus fins socials.

La formació del treballador social permet abordar de manera integral problemes socials complexos i adaptar-se a les exigències de qualitat, transparència i eficàcia que demana el sector. Així mateix, se’n reivindica el paper estratègic en la transformació social i el disseny de polítiques públiques des d’una perspectiva inclusiva i participativa.

En conclusió, s’advoca per enfortir la identitat del treball social dins del TSAS, reconeixent-ne la capacitat única de conjugar intervenció social i gestió organitzativa, clau per a la sostenibilitat i l’impacte social del sector.

PDF icon Download article (194.19 KB)
Paraules clau:
Treball social, acció social, entitats no lucratives, tercer sector.
Per a citar: Centenero de Arce, F. (2025). El treball social com a pilar del tercer sector d’acció social: anàlisi de competències i funcions. Revista de Treball Social, 229, 17-36. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2025.229.01.
Referències bibliogràfiques:

Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación [ANECA]. (2004). Libro blanco: Título de Grado de Trabajo Social. ANECA.

Aguiar Fernández, Francisco Xabier. (2006). Tercer sector: análisis, desafíos y competencias desde el trabajo social. Acciones e investigaciones sociales, Núm. Extra 1, 439.

Alemán Bracho, M.ª del Carmen, i García Serrano, Mercedes. (1998). Tercer sector, buscando el equilibrio entre solidaridad y eficiencia. Revista Alternativas: Cuadernos de Trabajo Social, 6, 17-49.

Ander-Egg, Ezequiel. (1989). Introducción a la planificación estratégica. Lumen Humanitas.

Ander-Egg, Ezequiel. (1992). Introducción al Trabajo Social. Siglo XXI.

Álvarez de Mon, Santiago; Martín Cavanna, Javier, i Martínez Sánchez, Juan Luis. (1998). El Tercer Sector. Retos y propuestas para el próximo milenio. Ministeri de Treball i Afers Socials.

Ballestero Izquierdo, Alberto; Viscarret Garro, Juan Jesús, i Úriz Pemán, María Jesús. (2013). Funciones profesionales de los trabajadores sociales en España. Cuadernos de Trabajo Social, 26(1), 127-138. https://doi.org/10.5209/rev_CUTS.2013.v26.n1.41664

Barbero, J. Manuel; Colom, Dolors, i Miranda, Miguel. (2002). El trabajo social en España. Mira Editores.

Carreras, Ignasi, i Sureda, María. (2011). Evolución de la “profesionalización” en las ONG. El impacto de los programas formativos. Esade, Instituto de Innovación Social. Recuperat 14 febrer 2021, de http://itemsweb.esade.es/wi/research/iis/publicacions/2011-10-19_ProfesionalizacionONGbreve-web.pdf

Centenero de Arce, Fatima. (2020). El trabajador social como gestor de entidades no lucrativas (Tesi doctoral, Universidad de Murcia). https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=291202

Colom, Dolors. (2012). El trabajo social generalista y el trabajo social especializado. Revista de Treball Social, 196, 62-76.

Colom, Dolors, i Miranda, Miguel (Coords.). (1998). Organizaciones de bienestar. Mira Editores.

Consell General del Treball Social. Código Deontológico de Trabajo Social. Texto aprobado de forma unánime por asamblea general extraordinaria el día 9 de junio de 2012. Recuperat 15 juliol 2025, de https://www.cgtrabajosocial.es/codigo_deontologico

Coulshed, Victoria. (1990). La gestión del trabajo social. Paidós.

Drucker, Peter. (1994). Dirección de instituciones sin fines de lucro. El Ateneo.

Fantova, Fernando. (2001). La gestión de organizaciones no lucrativas: Herramientas para la intervención social. Editorial CCS.

Fernández Rodríguez, Jesús, i Peñasco Velasco, Rosa. (2013). La heterogeneidad conceptual del tercer sector. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 20, 91-111. https://doi.org/10.14198/ALTERN2013.20.06

Fundación Luis Vives. (2010). Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España. Fundación Luis Vives i Caja Madrid Obra Social.

Fundación Luis Vives. (2012). Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España. Fundación Luis Vives i Caja Madrid Obra Social.

Fundación PwC. (2013). Estudio sobre el presente y el futuro del Tercer Sector social en un entorno de crisis. Recuperat 15 juliol 2025, de https://www.pwc.es/es/publicaciones/economia-social/presente-y-futuro-del-tercer-sector-social.html

Homs, Oriol. (2009). Una nueva generación de trabajadores sociales y un nuevo modelo de servicios sociales. Revista de Servicios Sociales y Política Social, 86, 11-113.

Institut Nacional d’Estadística [INE]. (2022). CNAE-2009. Recuperat 15 juliol 2025, de 2025 https://www.ine.es/daco/daco42/clasificaciones/cnae09/notasex_cnae_09.pdf

Loza Aguirre, Jesús. (1991). Definición del Sector Social y actividades que realiza. Dins Rafael de Lorenzo García, Miguel Ángel Cabra de Luna i Enrique Giménez-Reyna Rodríguez (Coords.), Las entidades no lucrativas de carácter social y humanitario (p. 66-75). Fundació ONCE.

Mestres Angla, Montserrat. (1998). Trabajo Social en la atención social primaria. Dins Dolors Colom i Miguel Miranda (Coord.), Organizaciones de bienestar (p. 121-138). Mira Editores.

Moix Martínez, Manuel. (1991). Introducción al Trabajo Social. Trivium.

Moix Martínez, Manuel. (2006) La práctica del Trabajo Social. Síntesis.

Pastor Seller, Enrique; Verde Diego, Carmen, i Lima Fernández, Ana Isabel. (2018). El trabajo social ante los desafíos del siglo XXI desde una perspectiva iberoamericana. Thomsons Reuters Aranzadi.

Plataforma de ONG de Acción Social. (2012). II Plan Estratégico del Tercer Sector de Acción Social 2013-2016. Recuperat 15 juliol 2025, de https://www.plataformaong.org/ARCHIVO/documentos/biblioteca/1366311384_090.pdf

Plataforma de ONG de Acción Social. (2015). El Tercer Sector de Acción Social en 2015: Impacto de la crisis. Recuperat 15 juliol 2025, de https://www.plataformaong.org/ARCHIVO/documentos/biblioteca/resumen_ejecutivo_el_TSAS_en_2015_impacto_de_la_crisis.pdf

Raya Díez, Esther, i Caparrós Civera, Neus (Coords.). (2016). Emprendimiento, innovacion y RSC en trabajo social. Grupo 5.

Rodríguez Cabrero, Gregorio. (2013). Crisis estructural y Tercer Sector de Acción Social. Revista Española del Tercer Sector, 23, 17-40.

Rodríguez Cabrero, Gregorio. (2020). El tercer sector de acción social en España: desarrollo reciente y retos de futuro. Anales de Derecho y Discapacidad, 5, 221-240.

Servicio Regional de Empleo y Formación [SEF]. (2009). El Tercer Sector y el mercado de trabajo en la región de Murcia. Recuperat 15 juliol 2025, de https://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=6616&IDTIPO=246&RASTRO=c$m47036,5830

Zamanillo, Teresa, i Gaitán, Lourdes. (1991). Para comprender el trabajo social. Verbo Divino.