Aquest article analitza el paper del treball social com a actor clau en el tercer sector d’acció social (TSAS) subratllant-ne l’origen lligat als moviments socials de la segona meitat del segle xx. Aquestes mobilitzacions van sorgir com a resposta ciutadana als profunds canvis estructurals de l’era industrial, que van generar necessitats socials noves i complexes. El TSAS va canalitzar les demandes col·lectives i va anar guanyant progressivament rellevància fins a influir en els discursos socials, científics i polítics. Aquest sector, conformat per entitats no lucratives, voluntàries i autònomes, es va consolidar com un pont entre l’estat i la societat civil.
El moviment social del TSAS ha evolucionat des del seu rol reivindicatiu i assistencial cap a una professionalització creixent, en la qual el treball social ha passat a ocupar un lloc central dins de les organitzacions. El treballador social no només exerceix funcions d’atenció directa, sinó també tasques complexes de planificació, gestió, avaluació i direcció, aportant una visió integradora, científica i tècnica imprescindible per al compliment dels seus fins socials.
La formació del treballador social permet abordar de manera integral problemes socials complexos i adaptar-se a les exigències de qualitat, transparència i eficàcia que demana el sector. Així mateix, se’n reivindica el paper estratègic en la transformació social i el disseny de polítiques públiques des d’una perspectiva inclusiva i participativa.
En conclusió, s’advoca per enfortir la identitat del treball social dins del TSAS, reconeixent-ne la capacitat única de conjugar intervenció social i gestió organitzativa, clau per a la sostenibilitat i l’impacte social del sector.
