Al llarg de la història, el concepte de treball social ha anat evolucionant fins a convertir-se en una professió, a través dels coneixements adquirits a la universitat que n’avalen la pràctica, vinculada al desenvolupament d’una metodologia d’intervenció i a un codi deontològic que en regula l’activitat professional.
Quan imaginem l’RTS dels propers anys, pensem en una revista actual, oberta, amb capacitat d’adaptar-se a les noves maneres de pensar i fer Treball Social. Amb aquesta mirada de futur, ja en el número anterior, vam iniciar una transformació important, que es va fer evident, entre altres aspectes, en el canvi d’imatge externa, en l’adopció d’un procés obert en la recepció d’articles i en la incorporació del sistema de revisió per parells dels treballs presentats.
Davant de la inesperada i agradable demanda de redactar la prime- ra editorial convidada en aquesta nova etapa de la RTS, just acabada la meva tasca com a directora, vaig tenir clar el que volia compartir amb tots els lectors: que és molt important que les treballadores i els treballadors socials escriguin. Escriure costa, ens costa. Suposa esforç i dedicació. És un repte. Cal treure’s de sobre la por de no tenir res a dir o de pensar que no ens sabrem explicar prou bé, i defugir la clàssica excusa que no tenim temps.
Amb aquest número ens presentem com a nou equip de redacció de la RTS. Hem recollit el testimoni dels anteriors equips amb responsabilitat però també amb estima, i aquest doble vessant és el que volem mantenir al llarg dels pròxims números.
