L’actual equip de redacció de l’RTS conclou, amb aquest número, la seva etapa. Fa quatre anys ens vàrem presentar com un equip de transició que recollia el testimoni de la important tasca duta a terme pels equips anteriors i, tanmateix, s’orientava cap al futur amb voluntat de renovació.
Confessaré que el primer esborrany escrit per a aquest editorial l’he hagut de rebutjar per la simple raó que m’he adonat que estava repetint les idees exposades pels qui m’han precedit en aquest honor que ens ofereix l’RTS com a editorialistes convidats, i que també són les meves obsessions: la necessitat de continuar treballant per construir una identitat professional clara, la recuperació de la història del treball social posant en valor les figures de les nostres pioneres fins no fa gaire ignorades i menyspreades,
Si busquem al diccionari la definició d’habitatge trobem que es tracta d’un lloc tancat i cobert construït per ser habitat per persones. Senzill i complex alhora: és una estructura material, i ha de ser possible que les persones hi desenvolupin una vida digna durant totes les etapes de la vida.
Primer de tot, voldria agrair la confiança per convidar-me a escriure aquest editorial. Aquest número de l’RTS es publica en un context absolutament convuls arran de la pandèmia de la Covid-19 i el seu impacte, i és una oportunitat per poder compartir algunes reflexions amb els lectors i lectores.
La intenció de l’equip de redacció de l’RTS és convidar a l’espai de l’editorial treballadors i treballadores socials que gràcies a la seva trajectòria professional i a un pensament reflexiu ens poden obrir la mirada a diferents temes clau per a la societat i el treball social en cada moment. L’editorial de l’equip de redacció el reservem per compartir amb vosaltres, lectors i lectores, esdeveniments excepcionals.
Daniel Innerarity afirma que en una societat del coneixement, com ara la nostra, és més important saber com gestionar el desconeixement que no pas el coneixement mateix. És una paradoxa força interessant a partir de la qual el filòsof basc sosté la necessitat d’aplicar criteris de racionalitat i prudència en contextos d’incertesa en què ens veiem obligats a actuar a partir de sabers escassos i imperfectes.
Al llarg de la història, el concepte de treball social ha anat evolucionant fins a convertir-se en una professió, a través dels coneixements adquirits a la universitat que n’avalen la pràctica, vinculada al desenvolupament d’una metodologia d’intervenció i a un codi deontològic que en regula l’activitat professional.
Quan imaginem l’RTS dels propers anys, pensem en una revista actual, oberta, amb capacitat d’adaptar-se a les noves maneres de pensar i fer Treball Social. Amb aquesta mirada de futur, ja en el número anterior, vam iniciar una transformació important, que es va fer evident, entre altres aspectes, en el canvi d’imatge externa, en l’adopció d’un procés obert en la recepció d’articles i en la incorporació del sistema de revisió per parells dels treballs presentats.
Davant de la inesperada i agradable demanda de redactar la prime- ra editorial convidada en aquesta nova etapa de la RTS, just acabada la meva tasca com a directora, vaig tenir clar el que volia compartir amb tots els lectors: que és molt important que les treballadores i els treballadors socials escriguin. Escriure costa, ens costa. Suposa esforç i dedicació. És un repte. Cal treure’s de sobre la por de no tenir res a dir o de pensar que no ens sabrem explicar prou bé, i defugir la clàssica excusa que no tenim temps.
Amb aquest número ens presentem com a nou equip de redacció de la RTS. Hem recollit el testimoni dels anteriors equips amb responsabilitat però també amb estima, i aquest doble vessant és el que volem mantenir al llarg dels pròxims números.
