Davant de la inesperada i agradable demanda de redactar la prime- ra editorial convidada en aquesta nova etapa de la RTS, just acabada la meva tasca com a directora, vaig tenir clar el que volia compartir amb tots els lectors: que és molt important que les treballadores i els treballadors socials escriguin. Escriure costa, ens costa. Suposa esforç i dedicació. És un repte. Cal treure’s de sobre la por de no tenir res a dir o de pensar que no ens sabrem explicar prou bé, i defugir la clàssica excusa que no tenim temps. Sense deixar de pensar que part de tot això és legítim, cal veure’n l’altra part: si no escrivim sobre treball social, com es coneixerà la nostra tasca, el nostre pensament, els valors i els principis de la profes- sió? Estem tan ocupats i estressats que no tenim esma de re exionar, de pensar i encara menys d’escriure? Doncs precisament, escriure ens dona espai per meditar sobre el que fem, aprofundir en la nostra tasca, aclarir les nostres intervencions. Quan s’escriu, la re exió sol ser més profunda que a l’hora de parlar. Ens hi esforcem més. Hem de contrastar les nostres opinions, cal revisar les fonts documentals, argumentar. Suposa treball, constància i compromís. En de nitiva, ens ajuda a nosaltres però també implica compartir amb els col·legues i amb altres professionals del sector. Ens enriquim professionalment i personalment.