Aquest article neix de qüestionar quin paper ha de tenir el treball social davant el problema de l’habitatge en un escenari de crisi socioeconòmica i de desmantellament de l’Estat de Benestar. Partint d’aquest interrogant, analitzem la resposta duta a terme des del Centre de Serveis Socials Poble Sec, a la ciutat de Barcelona, a través d’una experiència de treball social grupal amb persones que presenten dificultats d’accés a l’habitatge. Es mostra com, repensant la pràctica amb un caràcter innovador, el treball social ofereix possibilitats de millora a través de l’empoderament i de la cooperació intersubjectiva. Es presenta com un exemple de pràctica que pot orientar un exercici professional efectiu que supera les restriccions generades per la crisi i el desmantellament dels serveis de benestar.