El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) és una prestació essencial dels Serveis Socials Bàsics (SSB) a Catalunya, especialment rellevant davant l’envelliment poblacional i els processos de desinstitucionalització de les cures. La seva efectivitat està estretament vinculada a les condicions laborals de les professionals d’atenció directa, de manera que s’estableix una relació estructural entre la qualitat del servei i la qualitat de l’ocupació.
El present article analitza aquesta relació des de la perspectiva de les coordinadores del SAD, treballadores socials dels SSB a la província de Barcelona. A través d’un enfocament metodològic mixt, que combina una enquesta en línia a 79 ens locals i tres grups focals amb 24 tècniques responsables del servei, s’identifiquen els factors principals que en condicionen la qualitat.
Els resultats mostren un ampli consens tècnic respecte al fet que les condicions laborals i el conveni col·lectiu són determinants per garantir una atenció de qualitat. Així mateix, destaquen altres factors clau, com ara la modalitat de gestió del SAD i la insuficiència de personal en els SSB. Tot això reforça la necessitat de polítiques públiques que promoguin una provisió més justa i sostenible del SAD, enfortint la seva gestió tècnica i incorporant la perspectiva de gènere i la interseccionalitat com a estratègia clau.
