Qualitat del Servei d’Atenció Domiciliària i condicions laborals: claus des dels Serveis Socials Bàsics a la província de Barcelona

Ana Belén
Murcia Jurado
Inicials: 
A. B.
Màrius
Domínguez Amorós
Inicials: 
M.
Montserrat
Simó Solsona
Inicials: 
M.
Resum

El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) és una prestació essencial dels Serveis Socials Bàsics (SSB) a Catalunya, especialment rellevant davant l’envelliment poblacional i els processos de desinstitucionalització de les cures. La seva efectivitat està estretament vinculada a les condicions laborals de les professionals d’atenció directa, de manera que s’estableix una relació estructural entre la qualitat del servei i la qualitat de l’ocupació.

El present article analitza aquesta relació des de la perspectiva de les coordinadores del SAD, treballadores socials dels SSB a la província de Barcelona. A través d’un enfocament metodològic mixt, que combina una enquesta en línia a 79 ens locals i tres grups focals amb 24 tècniques responsables del servei, s’identifiquen els factors principals que en condicionen la qualitat.

Els resultats mostren un ampli consens tècnic respecte al fet que les condicions laborals i el conveni col·lectiu són determinants per garantir una atenció de qualitat. Així mateix, destaquen altres factors clau, com ara la modalitat de gestió del SAD i la insuficiència de personal en els SSB. Tot això reforça la necessitat de polítiques públiques que promoguin una provisió més justa i sostenible del SAD, enfortint la seva gestió tècnica i incorporant la perspectiva de gènere i la interseccionalitat com a estratègia clau.

PDF icon Download article (243.46 KB)
Paraules clau:
Servei d’Atenció Domiciliària, qualitat de l’ocupació, qualitat del servei, professionals d’atenció directa, província de Barcelona.
Per a citar: Murcia Jurado, A. B., Domínguez Amorós, M., Simó Solsona, M. (2025). Qualitat del Servei d’Atenció Domiciliària i condicions laborals: claus des dels Serveis Socials Bàsics a la província de Barcelona. Revista de Treball Social, 229, 37-64. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2025.229.02.
Referències bibliogràfiques:

Aguilar Hendrickson, Manuel, i Manzano Rodríguez, Miguel Ángel. (2025). Cataluña: recuperación tras la austeridad e iniciativas de innovación. Dins Miguel Laparra, Nerea Zugasti i Víctor Sánchez-Salmerón (Coords.), La respuesta de los servicios sociales ante los nuevos riesgos de la sociedad: Un análisis desde el paradigma de la inversión social (p. 137-160). Dykinson. https://doi.org/10.14679/3939

Alegre-Agís, Elisa, i Forns i Fernández, Maria Victoria. (2024). Problemàtica dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya. Cronificació de la pobresa: debilitats i amenaces des de la perspectiva del treball social. Revista de Treball Social, 226, 143-167. https://doi.org/10.32061/RTS2024.226.06

Barbour, Rosaline. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Ediciones Morata.

Barranco Expósito, Carmen. (2004). La intervención en trabajo social desde la calidad integrada. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 12, 79-102.

Carrasco, Cristina; Borderías, Cristina, i Torns, Teresa (Eds.). (2011). El trabajo de cuidados: Historia, teoría y políticas. Los Libros de la Catarata.

Collins, Patricia Hill. (2002). Black feminist thought: Knowledge, consciousness, and the politics of empowerment. Routledge.

Comas-d’Argemir, Dolors; Sancho, Mayte, i Zalakaín, Joseba. (2023). Hacia la personalización de los cuidados y los apoyos en el marco del sistema de atención a la dependencia. Zerbitzuan, 79, 61-74.

Combahee River Collective. (2014). A black feminist statement. Women’s Studies Quarterly, 42(3/4), 271-280.

Crenshaw, Kimberlé Williams. (1989). Demarginalizing the intersection of race and sex: A Black feminist critique of antidiscrimination doctrine, feminist theory and antiracist politics. University of Chicago Legal Forum, 1,139-167.

Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials, DOGC núm. 5738 (2010).

Díaz de Rada, Vidal. (2000). Utilización de las nuevas tecnologías para el proceso de “recogida de datos” en la investigación social mediante encuesta. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 91, 137-166.

Diputació de Barcelona, Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social. (2022). Diagnosi dels serveis de cures d’entorn domiciliari i comunitari. Diputació de Barcelona. https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/diagnosi-dels-serveis-de-cures-d-entorn-domiciliari-i-comunitari_66781

Domingo Calduch, Yolanda, i Zafra Aparici, Eva. (2024). Oportunitats i limitacions en la transformació digital dels equips d’atenció primària a Catalunya. Revista de Treball Social, 226, 123-142. https://doi.org/10.32061/RTS2024.226.05

Ezquerra, Sandra, i Mansilla, Elba. (2018). Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

Franco Rebollar, Pepa, i Ruiz, Blanca. (2018). El trabajo de ayuda a domicilio en España. Unión General de Trabajadores.

Haraway, Donna. (2020). Manifiesto ciborg. Kaótica Libros.

Institut d’Estadística de Catalunya [IDESCAT]. (2023). Població per municipis i comarques. Recuperat 30 juliol 2025, de https://www.idescat.cat

Instituto de Mayores y Servicios Sociales [IMSERSO]. (2023). Información estadística del Sistema para la Autonomía Personal y Atención a la Dependencia. https://imserso.es/ca/detalle-actualidad/-/asset_publisher/n1oS8lWfrx6m/content/estadisticas-e-informes-en-materia-de-dependencia-a-31-de-diciembre-de-2023/20123

Krueger, Richard. A., i Casey, Mary Anne. (2015). Focus groups: A practical guide for applied research (5th ed.). SAGE Publications.

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, BOE núm. 266 § 19189 (2007).

Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, BOE núm. 299 § 21990 (2006).

Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, BOE núm. 294 § 16673 (2018).

Martínez-Buján, Raquel; Jabbaz, Marcela, i Soronellas Masdeu, Montserrat. (2022). Envejecimiento y organización social del cuidado en España: ¿En qué contexto irrumpe la covid? Dins Dolors Comas-d’Argemir i Silvia Bofill-Poch (Eds.), Cuidar de mayores y dependientes en tiempos de la covid-19: Lo que nos ha enseñado la pandemia (p. 37-91). Tirant Humanidades.

Mateo Pérez, Miguel Ángel. (2002). La perspectiva cualitativa en los estudios sobre pobreza. Empiria: Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 5, 69-85.

Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. (2024). Estrategia para un nuevo modelo de cuidados en la comunidad. Un proceso de desinstitucionalización 2024-2030. Govern d’Espanya. Recuperat 30 juliol 2025, de https://www.dsca.gob.es/sites/default/files/derechos-sociales/FSE%2B/docs/Estrategia-nuevo-modelo-cuidados.pdf

Montserrat Codorniu, Júlia. (2021). El impacto de la pandemia en las residencias para personas mayores y las nuevas necesidades de personal en la etapa pos-COVID. Panorama Social, 33, 145-162. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8014959

Oliva, Juan; Sancho Castiello, Mayte, i del Pozo-Rubio, Raúl. (2023). Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia: primeros 15 años y una mirada hacia el futuro. Gaceta Sanitaria, 37. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2022.102253

Organització Internacional del Treball [OIT]. (2022). Care at Work: Investing in Care Leave and Services for a More Gender Equal World of Work. Recuperat 30 juliol 2025, de https://www.ilo.org/publications/care-work-investing-care-leave-and-services-more-gender-equal-world-work

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic [OCDE]. (2023). Beyond Applause? Improving Working Conditions in Long-Term Care. Recuperat 30 juliol 2025, de https://www.oecd-ilibrary.org/social-issues-migration-health/beyond-applause-improving-working-conditions-in-long-term-care_b605b60c-en

Recio Cáceres, Carolina. (2013). El empleo en el sector de atención a las personas (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=83376

Recio Cáceres, Carolina; Moreno-Colom, Sara; Borràs Català, Vicent, i Torns Martín, Teresa. (2015). La profesionalización del sector de los cuidados. Zerbitzuan, 60, 179-193.

Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques i pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), DOUE, L 119/1 - L 119/88 (2016).

Resolució TSF/2699/2020, de 20 d’octubre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu d’empreses d’atenció domiciliària de Catalunya (codi de conveni núm. 79001525011999), DOGC núm. 8264 (2020).

Roca Escoda, Mireia. (2018). La cura a Catalunya: sector ocupacional i espai de desigualtats de gènere (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=229349

Roca Escoda, Mireia, i Hernández Cordero, Ana Lucía. (2025). El desafío de la igualdad de género: perspectivas desde el Trabajo Social en los Servicios de Ayuda a Domicilio. Cuadernos de Trabajo Social, 38(1), 25-36. https://dx.doi.org/10.5209/cuts.92942

Rosetti Maffioli, Natalia; Borrell Porta, Mireia, i López Ortells, Laura. (2023). La evaluación del Servicio de Ayuda a Domicilio en Cataluña: un análisis con métodos mixtos. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 33, 82-102. https://doi.org/10.24965/gapp.11206

Sanz, Jordi. (2011). Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques. Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques [Ivàlua]. Recuperat 30 juliol 2025, de https://ivalua.cat/sites/default/files/2019-10/11_04_2011_10_41_12_Guia8_MetodologiaQualitativa.pdf

Singer, Merrill. (2009). Introduction to Syndemics: A Critical Systems Approach to Public and Community Health. Jossey-Bass.

Vallellano, María Dolores, i Rubio-Valdehita, Susana. (2018). Carga mental y satisfacción laboral: un estudio comparativo entre trabajadores sociales, educadores sociales y profesoras de enseñanza primaria. Ansiedad y Estrés, 24(2-3), 119-124. Elsevier. https://www.elsevier.es/es-revista-ansiedad-estres-242-articulo-carga-mental-satisfaccion-laboral-un-S113479371830071X