L’article aposta per una politització del treball social professional a la llum de la situació d’emergència social provocada per l’espectacular augment de les desigualtats socials, i específicament per l’exclusió residencial. S’entén per politització no tant la incidència política en les reformes socials com el procés pel qual la mateixa tasca professional esdevé potència de transformació a partir del reordenament dels rols i l’establiment d’aliances al més horitzontals possibles amb les persones afectades directament pels problemes socials i els col. lectius organitzats per fer explícit el conflicte estructural que els genera.

Si el problema de l’habitatge ha estat el principal problema social en les últimes dècades a l’Estat espanyol, és també el disparador de les iniciatives d’apoderament col·lectiu més interessants que s’han donat a les nostres ciutats i barris. Aprendre d’aquests processos des de la mateixa professió i col. laborar en les seves maneres d’acció des de l’interior de la institució pot desfer els possibles bloquejadors de l’actual model assistencial de treball social.