Aquest article aporta elements per a la reflexió entorn de les polítiques estatals en la seva doble mirada, com a possibilitadores de drets de ciutadania i alhora com a reproductora de desigualtats socials, prenent com a referència i tensió empírica per pensar aquestes accions estatals el Pla Nacional d’Inclusió Previsional per a Adults Grans (2005), implementat a l’Argentina. Es reconeix que, a través d’aquest pla, s’aconsegueix una cobertura previsional total de més del 90% de la població adulta gran; i que té el seu principal impacte en la població femenina, atès que el 73% de les noves beneficiàries són dones i el 27% restant, homes.
Reprenent autors de reconeguda trajectòria, es problematitza sobre el concepte de desigualtat, treball i seguretat social, reconeixent cada vegada nivells més alts de fragilitat laboral i desprotecció social. Tenint en compte que l’Amèrica Llatina constitueix un dels continents més desiguals
del món.
