Amb aquest article pretenem presentar la nostra experiència des del treball social en referència a dues innovacions dins el nostre àmbit, donat que s’inicien a partir d’un full en blanc, sense haver-hi experiències prèvies aquí ni en altres països. D’una banda, el paper del treball social dins d’una empresa funerària desenvolupant un projecte amb el que neix un servei anomenat Espai de Suport. De l’altre, el projecte en si, és a dir, treballar en la comunitat, de forma oberta, sobre el procés final de vida de les persones, sobre la mort i sobre el dol que acompanya la pèrdua d’un ésser estimat. Aquesta obertura comunitària és l’aspecte innovador, donat que no es tracta de l’abordatge que es fa des d’un servei sanitari o residencial, sinó que parlem de treballar comunitàriament, a peu de carrer, amb tots els veïns i veïnes d’un territori. Es pretén recuperar la xarxa de les persones amb la seva comunitat que davant d’una situació de pèrdua, molt sovint en resulta o s’agreuja un aïllament social. S’ofereixen eines de reflexió i de preparació davant de la pròpia mort o de qui l’acompanya. Es busca recuperar, en definitiva, un espai de comiat a la vida i el dol, actualment perdut o no reconegut. També hi ha un altre públic, el professional del món sanitari, social o educatiu, a qui es dirigeixen diferents accions orientades també a donar suport en tot allò que fa referència al procés final de la vida, camp en què treballen, conviuen o es troben (en el cas de l’àmbit educatiu) des del seu costat més humà, mitjançant formació, orientació, espais de reflexió o d’acompanyament. Proposem reflexions a l’entorn de la ubicació del treball social dins la comunitat en els temes que ens ocupen, alhora que suggerim la promoció en la nostra disciplina, en què el paper del treball social sigui un eix clau per tal de recuperar la dimensió social de la mort, tal com deixem palès en aquest article.