Aquest article presenta les reflexions amb relació al rol investigador en el marc d’una experiència d’Investigació Acció Participativa (IAP) duta a terme per l’equip d’investigadores del Departament de Treball Social i Sociologia de la Universitat de Deusto, al campus de Donostia/Sant Sebastià. La IAP és una metodologia capaç de generar dinàmiques relacionals i pràctiques de reciprocitat, i possibilita vincular la investigació en treball social amb la pràctica professional; d’aquesta manera, supera la possible dicotomia entre les dues dimensions.
L’equip d’investigadores de treball social ha creat un context relacional per generar coneixement compartit i, posteriorment, potenciar la sistematització de la pràctica: aquest context l’anomenem àgora i és un espai que es visualitza propici per reunir diferents actors i pretén emmarcar i definir problemes socials, així com generar relacions de confiança i col·laboratives que permetin negociar el que serà considerat com una solució probable.
Els principis metodològics per a la construcció de l’àgora han estat els següents: la cogeneració de coneixement; la concepció del procés com a emergent i el respecte a la participació i a les aportacions de tots i totes.
Aquest article vol posar en valor, des d’una experiència concreta, el treball social en la seva dimensió investigadora, i desgranar el procés metodològic que ha propiciat que investigadors i professionals participin en noves modalitats de col·laboració, i identificant les funcions de l’actor investigador en el procés, funcions que possibiliten la generació de sinergies i el disseny de propostes de bones pràctiques en l’àmbit de la inclusió.
