Treball social amb persones cegues des d’un enfocament gestàltic

  Elisabet Camprubi Abelló
Resum

Amb aquest article els vull transmetre el que m’ha aportat la formació en Teràpia Gestalt a la meva tasca professional. L’atenció a persones cegues és extrapolable a altres àmbits del treball social. Des d’una forma d’intervenció social directiva i especialitzada en serveis per a cecs canvia a una relació dialògica amb més espai per a l’expressió emocional, acompanyant, donant suport o confrontant amb la realitat a més d’emfatitzar en els recursos i capacitats del propi usuari més que en les seves dificultats. L’enfocament gestàltic permet, des d’un procés de formació experiencial, posar-se al lloc de l’altre, no jutjar, ser conscient dels límits personals i institucionals. Proporciona una percepció global, en l’aquí i l’ara, i facilita la creativitat fugint de les respostes mecanitzades en els serveis d’atenció social.

PDF icon Download article (243.29 KB)
Paraules clau:
Gestalt, socioteràpia, ceguesa, expressió emocional, escolta fenomenològica, límits del contacte, demanda, acompanyament social
Per a citar: Elisabet Camprubi Abelló (2017). Treball social amb persones cegues des d’un enfocament gestàltic. Revista de Treball Social, 210, .