A partir del plantejament fundacional de M. Richmond (1917) sobre el lloc central que hauria d’ocupar el diagnòstic en el procés d’atenció psicosocial –un plantejament que es reconeix com a vigent i útil tant teòricament com pràcticament–, s’analitza la condició, importància i fonament del diagnòstic en treball social individualitzat i familiar (casework) i es plantegen algunes de les principals qüestions actuals en relació amb el seu abast, significació i transcendència.