Vivim moments de crisi que es dibuixen com a estructurals a llarg termini, en els quals es posa de manifest la incapacitat de l’Estat per donar resposta a les demandes socials. Un canvi d’època que necessita noves respostes, en què es qüestiona clarament el paper que han tingut i hauran de tenir les institucions, els professionals de l’acció social i la població en la recerca i posada en funcionament de solucions. L’acció comunitària i l’empoderament de la població poden tenir un paper determinant a l’hora d’impulsar noves respostes i/o preservar drets existents; d’aquí l’interès per identificar-ne les potencialitats i els límits.