Plantant la llavor de la innovació en la formació en treball social

Ferran
Cortès Izquierdo
Inicials: 
F.
ORCID: 
0000-0001-9431-5254
Marta
Llobet Estany
Inicials: 
M.
ORCID: 
0000-0001-8212-4039
  DOI: 10.32061/RTS2020.219.06
Resum

En aquest article presentem l’experiència d’innovació docent en la formació de treballadores i treballadors socials a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 2009-2010, moment en el qual s’implementa el Grau en Treball Social en un context de canvi a la universitat per la implementació del Pla Bolonya i l’establiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest procés de canvi actua com a propulsor per a la creació d’un grup de docents que reflexionen sobre la relació ensenyament-aprenentatge. Aquest grup impulsa un primer projecte pilot d’innovació docent que més tard dona peu a la creació del Grup de Recerca i Innovació Docent (GRID) Trans@net. Aquest GRID serà el paraigua i planter dels projectes d’innovació docent del grau, que serà reconegut per la Universitat de Barcelona com a GRID consolidat. Els relators presentem una descripció i anàlisi d’aquesta experiència per identificar les transformacions i aprenentatges al llarg de tot el procés, però alhora les dificultats i els reptes que encara tenim al davant.

PDF icon Download article (159.08 KB)
Paraules clau:
Innovació docent, treball social, pràctica docent, ensenyament-aprenentatge, transdisciplinarietat
Per a citar: Cortès Izquierdo, F., Llobet Estany, M. (2020). Plantant la llavor de la innovació en la formació en treball social. Revista de Treball Social, 219, 117-133. doi:10.32061/RTS2020.219.06.
Referències bibliogràfiques:

Báñez, T., i Boixadós, A. (2017). Conceptualización del autoconocimiento como competencia profesional básica del trabajo social. En A. Bolívar (pres.), VI Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa. Bilbao. Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/107925

Báñez, T., i Romero, J. (2018). Promoción del autoconocimiento de forma transversal en el Grado de Trabajo Social. En Asociación Multidisciplinar de Investigación Educativa (AMIE), VII Congreso Internacional Multidisciplinar de Investigación Educativa. Saragossa. Recuperat de http://amieedu.org/actascimie18/

Bolívar, A. (2002). “¿De nobis ipsis silemus?”: Epistemología de la investigación biográfico-narrativa en educación. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 4(1). Recuperat de http://redie.uabc.uabc.mx/vol4no1/contenido-bolivar.html

Cañal del León, P. (coord.) (2002). La innovación educativa. Madrid: Akal.

Carbonell, J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid: Morata.

Cornet, A., Pagés, T., i Pardo, J. (2010). Més enllà de la Innovació docent: de la innovació al coneixement, del coneixement al suport, del suport a la renovació docent a la Universitat de Barcelona. REIRE: Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 3(2), 79-97. Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/REIRE

Delors, J. (1996). Los cuatro pilares de la educación. En J. Delors, La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI (p. 91-103). Madrid: Santillana/UNESCO.

Escudero, J. M. (1986). El pensamiento del profesor y la innovación educativa. En L. M. Villar (ed.), Pensamiento de los profesores y toma de decisions (p. 185-226). Sevilla, Espanya: Universitat de Sevilla.

Ginesta, I., Quiroga, V., Rodríguez, E., i Durán, P. (2019). El programa d’Aprenentatge-Servei en el Grau de Treball Social. Informe final projecte 2015PID-UB/005. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/134965

Godin, B. (2008). Innovation: the History of a Category. Project on the Intellectual History of Innovation. Working paper n. 1. Montreal: INRS.

Hager, P., Holland, S., i Becket, D. (2002). Enhancing the learning and employability of graduates: the role of generic skills. Melbourne: Business/Higher Education Round Table. Recuperat de: http://hdl.voced.edu.au/10707/108724.

Ibarz, J., i Prat, N. (2016). La qualitat del retorn entre iguals: Quines correccions es realitzen quan s’aplica un procediment de valoració entre iguals? En Universitat Autònoma de Barcelona, IX Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación (CIDUI). Recuperat de http://www.cidui.org/revistacidui/index.php/cidui/article/view/901/862 

Imbernón, F. (1996). En busca del discurso educativo: la escuela, la innovación educativa, el currículum, el maestro y su formación. Buenos Aires: Magisterio del Río de la Plata.

Imbernón, F. (2009). La innovació docent abans i en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Què hi ha de nou? Temps d’Educació, 38, 43-50.

Lima, A. (coord.) (2013). La opinión de los trabajadores sociales sobre su labor profesional y los Servicios Sociales en España. II Informe sobre los Servicios Sociales en España (p. 75-92). Madrid: Consejo General del Trabajo Social.

Llobet, M., i Vilà, G. (2013). El pensament analitic a l’ensenyament de Treball Social. Proposta de definició i conceptualització. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/46526

Morin, E. (2003). Educar en la era planetaria. Barcelona: Gedisa.

Moulaert, F. (2009). Social Innovation: Institutionally Embedded, Territorially (RE)Produced. En D. MacCallum, F. Moulaert, J. Hillier i V. Haddock (ed.), Social Innovation and Territorial Development (p. 11-23). Farnham, England: Ashgate.

Navarro, S. (2017). Saber femenino, vida y acción social. Madrid: Editorial CCS.

Navarro, S. (2020). Pensamiento creativo y acción social innovadora. De las ideas a los proyectos transformadores. Madrid: Editorial CCS

Nicol, D., Thomson, A. i Breslin, C. (2014). Rethinking feedback practices in higher education: a peer review perspective. Assessment & Evaluation in Higher Education, 39(1), 102-122. DOI:10.1080/02602938.2013.795518

Parcerisa, A., Basco. S., Calafell, M., Comas, M., i Noguera, I. (2011). Innovació en educació. De la idea a l’acció. Procés participatiu cap a l’INNED 2. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 4(2), 82-95. DOI: https://doi.org/10.1344/reire2011.4.2426

Parra, B., Prat, N., Ibarz. J., Lo Cascio, P., i Zaborras, R. (2019). Projecte d’innovació docent Docutrans: Aprenentatge transversal en la recerca d’informació, Col·lecció: INNOVADOC (Documents d’Innovació Docent). Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/134968

Poblete, M. (2007). Evaluación de competencias en la educación superior. Preguntas clave que sobre evaluación de competencias se hacen los profesores. Tentativas de respuesta. En III Jornadas Universitarias de Innovación y Calidad: “Buenas Prácticas Académicas”. Bilbao: Universitat de Deusto.

Prat, N., Boixadós, A., Mesquida, J. M., i Palacín, C. (2012). Proyecto de innovación docente: “Hilos conductores: transversalidad docente y pensamiento analítico en Trabajo Social”. Portularia: Revista de Trabajo Social, XII(extra), 159-168.

Prat, M. N., Parra, B., i López, A. (2014). La capacidad de análisis en la formación de trabajadores sociales: diseño de una rúbrica de evaluación de la competencia. Cuadernos de Trabajo Social, 27(2), 365-374.

Quiroga, V., Llobet, M., i Cortès, F. (2016). El aprendizaje Servicio en el Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona. En M. A. Santos, A. Sotelino i M. Lorenzo (coord.), Aprendizaje-Servicio e innovación en la universidad. Actas VII Congreso Nacional y II Internacional de Aprendizaje-Servicio Universitario (p. 667-676). Santiago de Compostel·la: Universitat de Santiago de Compostel·la.

Quiroga, V., Durán, P., i Rodríguez, E. (2018). Diagnóstico del aprendizaje servicio de los alumnos del Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona (2014-2017). Revista Práxis Educacional, 14(30), 271-295. DOI: https://doi.org/10.22481/praxis.v14i30.4371

Romero, J., i Báñez, T. (2017). Autoconocimiento como competencia genérica en el Grado de Trabajo Social. En M. L. Sein-Echaluce, A. Fidalgo i F. J. García (coord.), La innovación docente como misión del profesorado. Actas del IV Congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y Competitividad, CINAIC 2017 (p. 126-130). Saragossa: Universitat de Saragossa.

Sangrà, T., Iannitelli, S., Tejero, E., López, T., Alemany, R., Durán, P., i Cabero, N. (2019). Informe final del projecte d’innovació docent: estratègies narrarives per afavorir l’aprenentatge del pensament complex. Recuperat de: http://hdl.handle.net/2445/144572

Sangrà, T., López, J. A., Iannitelli, S., i Alemany, R. M. (2020). Deconstrucció i reflexió (auto)biogràfica des d’una experiència docent a l’assignatura de Rol i Identitat del Treball Social. Revista d’Innovació Docent Universitària, 12, 1-14. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/RIDU2020.12.1

Santos, M. A., Sotelino, A., i Lorenzo, M. (2015). Aprendizaje servicio y misión cívica de la universidad. Una propuesta de desarrollo. Barcelona, Octaedro, 134 pp. Bordón. Revista de Pedagogía, 69(1), 189-190. Recuperat de https://recyt.fecyt.es/index.php/BORDON/article/view/52084

Sein-Echaluce, M. L., Fidalgo, Á., i García, F. J. (2014). Buenas prácticas de Innovación educativa: Artículos seleccionados del II congreso Internacional sobre Aprendizaje, Innovación y competitividad, CINAIC, 2013. RED. Revista de Educación a Distancia, XIII(44). Recuperat de http://www.um.es/ead/red/44/

Trilla, J., Jover, G., Martínez, M., i Romañá, T. (2011). La participación de los estudiantes en el gobierno y la vida universitaria. Encounters on Education, 12, 93-111. Recuperat de http://centrodedesarrollo.universia.net/SAOPAULO_2/pdf/4.pdf