L’educació en el lleure ens acompanya a Catalunya des de fa més de 40 anys. Aquesta cultura del treball del coneixement en espais comunitaris la trobem al final de la dècada dels setanta des del teixit social organitzat, on es van promoure múltiples iniciatives populars. L’enfocament comunitari és, sens dubte, una eina carregada de futur, ens ajuda a obviar pràctiques assistencialistes i a substituir-les per altres de regeneratives i preventives. En aquest enfocament d’un treball “amb la comunitat” i sense cap intenció de teoritzar, cal afegir el que deia Josep M. Rueda (1946-1996): “El treball en i amb la comunitat no és una tècnica, és una opció política, ideològica, cientificotècnica, que s’executa sense prejudici d’altres opcions, com poden ser les basades i centrades en la prestació administrativa”.