L’aportació de la supervisió en treballadores familiars d’un servei d’ajuda a domicili. Relats i conclusions d’una experiència

Arantza
Rodríguez Juano
Inicials: 
A.
Resum

Les treballadores familiars són professionals altament exposades a l’impacte emocional que generen les relacions d’ajuda. Treballen en l’espai íntim de les famílies, en contextos on establir límits a la tasca que fan no és fàcil, i ho fan soles. Disposen de molt pocs factors de protecció i la legitimació del seu saber està molt lluny de tenir reconeixement públic. L’autopercepció que elles tenen sobre el valor de la seva tasca està condicionada per aquests factors. Amb tot, són professionals que difícilment tenen el privilegi d’accedir a espais de supervisió.

En aquest article es presenten les conclusions d’una experiència de deu sessions de supervisió a sis treballadores familiars. A través de l’observació participant pretenc arribar a un treball analític i descriptiu des de “dins”. Es comparteixen els relats de les supervisades sobre tot allò que els aporta l’espai, i les meves conclusions com a supervisora. Les conclusions relacionen les aportacions del procés de supervisió amb les necessitats particulars de l’exercici del seu rol. Aquest article comparteix els efectes i els afectes d’aquesta experiència.

PDF icon Download article (154.04 KB)
Paraules clau:
Supervisió, treballadores familiars, servei d’ajuda a domicili
Per a citar: Rodríguez Juano, A. (2020). L’aportació de la supervisió en treballadores familiars d’un servei d’ajuda a domicili. Relats i conclusions d’una experiència. Revista de Treball Social, 218, 101-119. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2020.218.06.
Referències bibliogràfiques:

Aragonès, T. (2009). La supervisión y la intervisión como apoyos estratégicos para la práctica del trabajo social. XI Congreso Estatal de Trabajadoras Sociales. Zaragoza.

Aragonès, T. (2010). Apunts sobre l’ofici de supervisora. Revista de Treball Social, 189, 32-48.

Castillo, F. (1997). El profesional en las organizaciones sociales. En La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática (p. 223-243). Barcelona: Paidós.

Favret-Saada, J. (1977). Les mots, la mort, les sorts. La sorcellerie dants le Bocage. Paris: Gallimard.

Leal Rubio, J. (2003). Motivació i desencadenant professional. Revista del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 3, 19.

Puig, C. (2010). Del supervisar y de la supervisión en la intervención social. Revista de Treball Social, 189, 49-64.

Salzberger-Wittenberg, I. (1970). La relación asistencial. Buenos Aires: Amorrortu Editores.

Sánchez Cano, R. (2010). Supervisión en tiempos de crisis, una oportunidad para los profesionales de la relación de ayuda. Recuperat de www.hzconsultoria.org

Sánchez Endrina, I. (2013). La práctica reflexiva en el trabajo social. Aportes desde el Modelo Integrado de Supervisión. Universidad de Valencia. Recuperat de http://www.equipoespiral.com/wp-content/uploads/2016/02/TRABAJO-VALENCIA...

Toledano, L. (2009). ¿Se puede? Trabajo Social en domicilio de ancianos. Barcelona: Hacer Editorial.

RTS 218
218