Només el fet de trencar amb l’acció social va permetre Mary Richmond endinsar-se en l’“ésser humà”, descobrir la seva vida quotidiana i el seu ésser: “PERSONA”. L’acció social ha emprat moltes denominacions especials, com ara: “pobre”, “exclòs/a”, “marginat/da”, com si hi pogués haver un terme que no suposés segregació i desigualtat. Per això enfronto totes dues denominacions: “necessitat/da”, enfront de “persona”. Per tot el que es descobreix a l’obra d’aquesta dona, Richmond, crec que hem estat receptores d’un descobriment transcendental no només per a la professió, sinó per a la vida mateixa: la natura de la vida quotidiana, un aspecte de la vida el desconeixement del qual ens afecta tots, perquè la ciència encara no ha pogut desvetllar-ne les entranyes. Mary Richmond ens ha fet hereves d’un compromís que inclou no només completar la troballa de tot el que signifiquen les relacions socials a la vida quotidiana, de manera que aquest descobriment en l’àmbit individual i en l’àmbit col.lectiu, sinó, a més, exercir una professió que promogui i faciliti que la persona pugui fer ús dels recursos que la societat ha creat per al desenvolupament de la seva personalitat i el perfeccionament de les seves relacions socials a la vida quotidiana.