Estudi de cas: l’acompanyament i l’orientació individual com a eina de canvi i progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura d’un familiar amb demència

María Cristina
Lopes Dos Santos
Inicials: 
M. C.
ORCID: 
0000-0003-3114-9046
  DOI: https://doi.org/10.32061/RTS2021.221.06
Resum

L’acompanyament i l’orientació individual són una eina bàsica per generar canvis i potenciar el progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura de familiars amb demència, ja que permet incidir en aspectes quotidians, orientar en contextos naturals i fer costat a la persona cuidadora en el procés, ajudant a comprendre’l i a generar els canvis de perspectiva necessaris per conviure amb la malaltia. Aquesta línia de treball es troba més enllà del diagnòstic i tractament, ja que tracta de compassar l’afrontament
al qual ha d’encarar-se el familiar que es troba en una situació personal de cura en un procés patològic tan complex i desconcertant com és la demència.

La labor de la persona professional de referència en aquest procés, en aquest cas de treball social, suposa una font de suport bàsica que ha de desenvolupar una estratègia específica i planificada en aquest procés, acompanyant l’evolució i progrés personal i familiar d’acord amb el moment i la circumstància.

PDF icon Download article (215.34 KB)
Paraules clau:
Acompanyament, afrontament, cura demència, suport, progrés
Per a citar: Lopes Dos Santos, M. C. (2021). Estudi de cas: l’acompanyament i l’orientació individual com a eina de canvi i progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura d’un familiar amb demència. Revista de Treball Social, 221, 109-121. doi: https://doi.org/10.32061/RTS2021.221.06.
Referències bibliogràfiques:

Arnkil, T. E. (2019). Co-generando espacios dialógicos: Desafíos para los Diálogos Abiertos y Anticipatorios y las Prácticas Dialógicas en General. International Journal of Collaborative-Dialogic Practices, 9(1), 51-64. Wordpress. https://ijcp.files.wordpress.com/2019/12/ijcpissue-9-p.-51-64-arnkil-co-...

Bermejo, F. (2004). Aspectos familiares y sociales del paciente con demencia. (2.ª ed.). Díaz de Santos.

Cameron, C., i Moss, P. (2007). Care Work in Europe: Current understanding and future directions. Ed. Routledge.

Durán, M. A. (Dir.). (2011). El trabajo del cuidado en América Latina y España. Fundación Carolina-CEALCI, Documento de trabajo n.º 54, 74-87. Recuperat 20 setembre 2021, de https://eprints.ucm.es/id/eprint/37909/1/El%20trabajo%20del%20cuidado%20...

Fernández Solís, J. D., i Castillo Sanz, A. G. (2010). La educación de calle: Trabajo socioeducativo en medio abierto. Ed. Desclée de Brouwer.

Gómez, M. M. (2007). Estar ahí, al cuidado de un paciente con demencia. Investigación y Educación en Enfermería, 25(2), 60-71. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/1052/105215257006.pdf

López, M. J., Orueta, R., Gómez-Caro, S., Sánchez, A., Carmona, J., i Alonso, F. J. (2009). El rol de cuidador de personas dependientes y sus repercusiones sobre su Calidad de Vida y su Salud. Revista Clínica de Medicina de Familia, 2, 332-334. Redalyc. https://www.redalyc.org/pdf/1696/169614509004.pdf

Losada, A., Márquez, M., Vara-García, C., Gallego, L., Romero, R., i Olazarán, J. (2017). Impacto psicológico de las demencias en las familias: propuesta de un modelo integrador. Revista Clínica Contemporánea, 8(4), 1-27. https://www.revistaclinicacontemporanea.org/archivos/cc2017v8n1a4.pdf

Losada, A., Peñacoba, C., Márquez, M., i Cigarán, M. (2008). Cuidar cuidándose: Evaluación e intervención interdisciplinar con cuidadores familiares de personas con demencia. Ed. Encuentro.

Miller, W., i Rollnick, S. (1990). La entrevista motivacional. Ed. Paidós.

Pulice, G. (2016). Acompañamiento terapéutico, transferencia y dirección de la cura. Ed. Letra Viva.

Raya, E., i Hernández, M. (2014). Acompañar los procesos de inclusión social. Del análisis de la exclusión a la intervención social. Revista de Trabajo Social, 16, 143-156.

Red Navarra de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (2016). El acompañamiento como método de intervención en los procesos de inclusión. Ed. Red Navarra de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social.

Rodríguez, G. (2011). Políticas sociales de atención a la dependència en los Regímenes de Bienestar de la Unión Europea. Cuadernos de Relaciones Laborales, 29(1), 13-42. Universidad Complutense de Madrid. https://revistas.ucm.es/index.php/CRLA/article/view/36184/35063

Rodríguez, J. C., Archilla, M. I., i Archilla, M. (2014). La sobrecarga de los cuidadores informales. Metas de enfermería, 17(1), 62-67.

Rodríguez, M., i Sánchez, J. L. (2004). Reserva cognitiva y demencia. Anales de Psicología, 20, 175-186. Alzheimer Universal. https://www.alzheimeruniversal.eu/wp-content/uploads/2013/02/Reservacogn...