Vivim temps complexos. La geopolítica mundial inunda cada minut de la nostra vida. Ens mostra imatges desoladores de guerres, devastació, més guerres, més devastació. Només ens assabentem d’algunes guerres, altres hi són, però no existeixen als nostres ulls. I mentrestant, la vida continua, en les seves batalles quotidianes. Encara que tot deixa empremta. I orbitem entorn de mostres de descarnada humanitat. Humanitat? Potser la humanitat consisteix en això. Campi qui pugui. La llei del més fort. El jo primer. La resta i els altres queden relegats a un segon pla, o són suprimits, per innecessaris, inútils o molestos.

En la política internacional, s’imposa l’àmbit econòmic enfront del social. Sense escrúpols s’infringeixen els tractats internacionals de drets humans. Es deporten migrants o es retallen pressupostos d’ajuda humanitària. Entrem en una nova era. A les pel·lícules de ciència-ficció són les màquines les que atempten contra els éssers humans. En aquesta nova era són els mateixos éssers humans els qui aniquilen atroçment altres éssers humans. És aquest el nivell de desenvolupament del segle XXI?

(...)