Daniel Innerarity afirma que en una societat del coneixement, com ara la nostra, és més important saber com gestionar el desconeixement que no pas el coneixement mateix. És una paradoxa força interessant a partir de la qual el filòsof basc sosté la necessitat d’aplicar criteris de racionalitat i prudència en contextos d’incertesa en què ens veiem obligats a actuar a partir de sabers escassos i imperfectes.

Recullo aquesta idea perquè em sembla una aportació interessant i que cal tenir en compte en un context en què la projecció i la legitimació social de la nostra professió passa per la possibilitat d’acumular més quotes de coneixement científic. Tot i que això forma part d’un desafiament d’alta complexitat que estem abocats a emprendre, seria bo aprofitar l’avinentesa per abordar-lo de la manera més àmplia i positiva possible, generant debats a partir dels quals la professió expressi la seva heterogeneïtat i, en qualsevol cas, en pugui sortir reforçada.