Al llarg de la història, el concepte de treball social ha anat evolucionant fins a convertir-se en una professió, a través dels coneixements adquirits a la universitat que n’avalen la pràctica, vinculada al desenvolupament d’una metodologia d’intervenció i a un codi deontològic que en regula l’activitat professional.

Aquesta evolució ha tingut lloc a l’uníson amb els canvis que s’han produït en totes les estructures econòmiques, polítiques, socials, educacionals i fins i tot docents del país els últims quaranta anys, que han afectat positivament el benestar dels ciutadans espanyols.

En aquesta profunda transformació caldria destacar la retroalimentació que s’ha donat entre la intervenció i la docència, on el grau de complexitat de la primera ha exigit l’especialització de la segona, i viceversa; i que va començar a manifestar-se a la dècada dels anys vuitanta amb el reconeixement dels estudis universitaris de la Diplomatura de Treball Social i la creació i consolidació del Sistema Públic de Serveis Socials, el referent del qual han estat els treballadors i les treballadores socials.

Posteriorment, a la primera dècada d’aquest segle, també es va fer amb el reconeixement de l’anhelat Grau de Treball Social i l’aprovació de la Llei per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència, que universalitza en part els Serveis Socials, aconseguint dur a terme alguns dels objectius planificats per les organitzacions socials i educatives.